TIPOGRAFIA

Sabem què és la tipografia? La tipografia és l’ofici que tracta el tema de les lletres, números i símbols d’un text, tals com el seu disseny, la seva forma... Però la idea és que la podem utilitzar amb altres finalitats...

La tipografia reforça el missatge
o és el missatge en si mateix.

Molts cartells publicitaris i altres elements que veiem a la nostra vida quotidiana utilitzen la tipografia com a eina per transmetre un missatge. A partir d’aquesta sessió he après que la tipografia pot donar aquests missatges ja sigui utilitzant-la per reforçar el mateix o bé utilitzant la mateixa lletra per construir un disseny o una il·lustració. Tot i així, encara que estigui molt habituada a veure aquests exemples, he de dir que mai m’havia parat a pensar en la importància que té la tipografia.

Crec que és molt important observar l’ús que es fa d’un tipus de lletra o un altre, ja que marcarà la diferència i reforçarà un missatge. 

L’últim exercici realitzat amb la Maria Elena tractava sobre això mateix, havíem d’utilitzar la tipografia per a donar un missatge concret. Així doncs, la meva companya i jo varem decidir utilitzar els elements de les lletres per construir una il·lustració, en el nostre cas vam crear la silueta d’una girafa i aquest va ser el resultat:

Els elements de la tipografia
construeixen la imatge de la girafa

Per a elaborar la imatge tipogràfica varem utilitzar el programa PhotoShop. Primer, varem posar un fons blanc i, en ell, vam copiar diverses vegades la paraula girafa. A continuació, vam obrir un altre document en el qual vam posar la imatge d’una girafa i, utilitzant l’eina llaç magnètic, vam bordejar la silueta de la girafa, després vam clicar a Selecció, Invertir. D’aquesta manera ens va quedar el fons blanc seleccionat i només vam haver de desplaçar-lo a la primera imatge.

Gràcies a aquesta activitat he après el valor que té la lletra a l’hora de donar missatges i que si aquesta tipografia no és llegible no s’arribarà a transmetre el missatge perquè no ho podrem llegir correctament. 

CONTE AMB SENYALS

A la primera classe amb la Maria Elena ens va proposar realitzar un conte a partir de l’ús de senyals i/o símbols. La meva companya i jo varem desenvolupar la següent història:

La història es titula: “Història d’una vida” i tracta sobre una dona que se sentia molt sola, que sempre era al seu llit i les hores se li passaven... Gràcies a una trucada d’una vella amiga va fer que s’adonés de com estava vivint. Així que va anar amb les seves amigues a prendre un cafè i a fer petar la xerrada. De cop i volta, entre tota la gentada que hi havia al bar, es va ficar en un noi que li somreia molt tendrament. Va sorgir l’amor entre tots dos. La dona ja no se sentia sola i poca cosa, ell li omplia totes les seves carències. El seu amor fa ver que engendressin un nen ben plantat. El fill va continuar creixent i creixent i, quan tenia 7 anys va succeir un accident. El pare acompanyava al seu nen al col·legi i, amb les presses que anaven no es van adonar que un cotxe, que conduïa molt ràpid, no va cedir el pas als vianants amb tanta mala sort que va atropellar al fill... Després d’uns dies recuperant-se a l’hospital, les males notícies van arribar quan li van dir que el fill no podria caminar més. Tot i així, el fill no es va rendir i va conèixer molta més gent que tenia la mateixa paràlisi que ell. Finalment, va aconseguir poder arribar tant alt que va guanyar el campionat de bàsquet de les olimpíades paraolímpiques.

Gràcies a l’elaboració d’aquesta història, he après la importància que tenen els símbols i les senyals en la nostra comunicació, ja que a vegades les nostres paraules sobren i només amb imatges podem representar el que volem dir. Les imatges tenen molt contingut i per això, podem arribar a crear històries a partir d’elles. El fet que un conte no tingui text, sinó només imatges permet que s’afavoreixi la imaginació de les persones, ja que intentarem donar un significat a allò que els nostres ulls capten.

Aquesta activitat m’ha fet pensar en la importància de mostrar als infants contes que només continguin imatges, perquè ells quan són molt petits encara no saben llegir, però tenen la capacitat de poder entendre les imatges. A partir d’aquests contes sense text, els infants poden desenvolupar la seva capacitat d’imaginació i fantasia, ja que seran capaços de crear la seva pròpia història a través de les imatges que veuran.

EL PODER DE LA FOTOGRAFIA

En una de les classes amb la Maria Elena vam estar tractant el tema de la composició de les imatges: els enquadres i els angles. Encara que no ho sembli, el pla i l’angle d’una fotografia pot transmetre’ns o indicar-nos una cosa o una altre. 

Per exemple, aquesta és una de les imatges que vaig realitzar per a l’activitat que ens va proposar la Maria Elena:

Home de massapà: pla general - angle contrapicat

Aquesta fotografia de l’home de massapà, està feta des d’un pla general i un angle contrapicat.  Com podem veure, la imatge ens transmet sensació de poder, es veu a la figura gran i poderosa, encara que faci gràcia pel niño. Crec que aquesta fotografia és el clar exemple de com l’angle contrapicat sumat al pla general de la figura transmeten un aire de superioritat. 

Des del meu parer, crec que l’expressivitat que dóna la imatge depèn, i molt, de la seva composició. Amb això vull dir que en funció de com situem la figura de la nostra fotografia, donarà una sensació o un altre (inestabilitat, atracció...) i, fins i tot, podem aconseguir donar més o menys importància a la figura. Per exemple, l’home de massapà si estigués darrere d’un altre objecte no tindria gaire importància, però al estar a prop sí que dóna sensació d’importància.  

Però, dins d’aquesta composició cal tenir en compte els enquadres i els angles de la fotografia, ja que d’ells també derivarà atribuir un significat o un altre a la imatge. Tenim el clar exemple de l’home massapà que, com que l’angle és contrapicat ens dona sensació que la figura és gran important i, per això, té poder. 

Finalment dir que l’activitat pràctica que ens ha proposat la Maria Elena, ens ha ajudat en la interiorització i comprensió de tots els continguts que fan referència a la fotografia. Així doncs, m’ha semblat molt interessant els aprenentatges obtinguts.

Si cliqueu AQUÍ us podreu baixar el document sobre els enquadres i angles que vaig fer a la classe de la Maria Elena, allà podreu veure molts més exemples del poder que té la fotografia. 

L'AVATAR: EL MEU JO VIRTUAL

Una de les activitats inicials que varem realitzar a les classes de la Maria Elena va ser crear un avatar que ens representés i aquí està la meva creació:

Jo pocoyitzada

Vaig escollir fer-me un Pocoyo perquè em va fer molta gràcia poder "transformar-me" en un personatge molt típic al món infantil. L’avatar el vaig fer amb aspectes físics semblants als meus i amb alguns aspectes que em caracteritzen com a mestra. Per exemple, el somriure que li vaig posar és perquè em considero una persona molt alegre amb els infants i, un altre aspecte és el vestit del meu avatar: una fada, ja que a la vegada que començo a ser més madura no puc evitar treure la meva part més infantil.

Per elaborar aquest avatar vaig fer servir la següent pàgina http://www.pocoyize.com/. En aquest apartat crec que els meus coneixements no han ampliat gaire, ja que des de fa molt que conec diverses pàgines per poder elaborar el meu propi avar. Tot i així crec que és divertit haver començat a fer una activitat així, perquè si volem alfabetitzar als nostres alumnes no estaria malament que comencéssim creant-nos tots uns avatars nostres. La Maria Elena ens l’ha ensenyat com un recurs que també podem aportar per a les nostres classes i, abans, potser no hauria caigut en poder-ho incloure però ara crec que l’avar és un recurs molt simple amb molt bones oportunitats per a l’aprenentatge, ja que no tan sols ens podem identificar amb ell (que ja és molt important), sinó que podem treballar diferents continguts escolars a partir d’ell.