A la primera classe amb la Maria Elena ens va proposar realitzar un conte a partir de l’ús de senyals i/o símbols. La meva companya i jo varem desenvolupar la següent història:
La història es titula: “Història d’una vida” i tracta sobre una dona que se sentia molt sola, que sempre era al seu llit i les hores se li passaven... Gràcies a una trucada d’una vella amiga va fer que s’adonés de com estava vivint. Així que va anar amb les seves amigues a prendre un cafè i a fer petar la xerrada. De cop i volta, entre tota la gentada que hi havia al bar, es va ficar en un noi que li somreia molt tendrament. Va sorgir l’amor entre tots dos. La dona ja no se sentia sola i poca cosa, ell li omplia totes les seves carències. El seu amor fa ver que engendressin un nen ben plantat. El fill va continuar creixent i creixent i, quan tenia 7 anys va succeir un accident. El pare acompanyava al seu nen al col·legi i, amb les presses que anaven no es van adonar que un cotxe, que conduïa molt ràpid, no va cedir el pas als vianants amb tanta mala sort que va atropellar al fill... Després d’uns dies recuperant-se a l’hospital, les males notícies van arribar quan li van dir que el fill no podria caminar més. Tot i així, el fill no es va rendir i va conèixer molta més gent que tenia la mateixa paràlisi que ell. Finalment, va aconseguir poder arribar tant alt que va guanyar el campionat de bàsquet de les olimpíades paraolímpiques.
Gràcies a l’elaboració d’aquesta història, he après la importància que tenen els símbols i les senyals en la nostra comunicació, ja que a vegades les nostres paraules sobren i només amb imatges podem representar el que volem dir. Les imatges tenen molt contingut i per això, podem arribar a crear històries a partir d’elles. El fet que un conte no tingui text, sinó només imatges permet que s’afavoreixi la imaginació de les persones, ja que intentarem donar un significat a allò que els nostres ulls capten.
Aquesta activitat m’ha fet pensar en la importància de mostrar als infants contes que només continguin imatges, perquè ells quan són molt petits encara no saben llegir, però tenen la capacitat de poder entendre les imatges. A partir d’aquests contes sense text, els infants poden desenvolupar la seva capacitat d’imaginació i fantasia, ja que seran capaços de crear la seva pròpia història a través de les imatges que veuran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada