FIRA CIENTÍFICA DE PROJECTES FINALS

El divendres dia 11 de Gener, tots els grups d’Alfabetització Digital vam realitzar una fira científica on exposàvem el nostre projecte final de l’assignatura. El projecte de les meves companyes i meu es deia "Venen temps de roses i llibres" i, tal i com el nom indica, està relacionada amb la festivitat de Sant Jordi i conté tot una sèrie d’activitats on treballem amb les noves tecnologies.

La nostra parada de la fira

Durant la fira, tots els grups ens vam posar a una taula i varem preparar tot el material per exposar el nostre projecte. En el nostre cas, vam posar el cartell on s’explicaven els punts que sintetitzaven el nostre projecte, a continuació teniu la fotografia de com ens va quedar.
 

Cartell "Venen temps de roses i llibres"

A més, a la nostra taula també varem col·locar folletons sobre el projecte per tal que els companys que els interessés el projecte poguessin tenir informació sobre aquest. Aquest va ser el resultat final del folletó. Des del meu punt de vista, és molt important poder fer aquest tipus de publicitat, perquè així la gent es pot quedar amb la informació rellevant del projecte que has desenvolupat sense haver-la de recollir ell mateix.

Folletó repartit a la fira

A més, una de les altres característiques de la nostra paradeta era que totes les membres portàvem posats uns barrets que recordaven al que duu la princesa a la llegenda.

Com a reflexió sobre la fira m’agradaria esmentar els aspectes positius i els negatius de la mateixa. Per una banda, i pel que fa als elements positius, crec que és molt profitós poder fer una fira científica perquè aprens dels projectes que realitzen els altres companys. A més, he pogut veure com tractar molts temes diferents a una aula d’Educació Infantil i quines tecnologies poder-hi emprar. Alhora, també crec que és una manera diferent i divertida de poder presentar un treball final de la Universitat. Tot i així, crec que varen sorgir diversos problemes durant la fira. Des que vam arribar, tots estàvem impacients per poder ensenyar el nostre projecte que durant setmanes hem elaborat, però es van allargar moltes presentacions i alguns grups vam quedar els últims. No té res a veure ser l’últim, però la gent dels projectes que ja havien exposat als mestres, van marxar de manera que ens vam quedar 4 o 5 grups sols a classe... El nostre grup concretament va explicar el projecte els últims, cosa que fa que ja estiguis desmotivat, perquè ho vam haver de fer amb pressa i sense poder gaudir del que explicàvem. No crec que siguin critiques negatives, tot el contrari, crec que és una manera de saber com ens vam sentir els grups del projecte per tal de poder millorar-ho per a altres anys, per exemple, es podria fer torns per a que vinguessin els grups o bé, que tots grups de treball es quedessin fins al final, perquè, des de la meva experiència, no va ser gens agradable veure com tothom s’anava i nosaltres havíem d’exposar el projecte tots sols a classe... En aquell moment ja no semblava allò una fira.

Malgrat això, les primeres hores em van agradar molt, perquè vam gaudir muntant la nostra parada del projecte i explicant als companys sobre què anava. Per a l’exposició vam fer ús del Prezi, un recurs virtual que et permet fer presentacions visuals d’una manera molt divertida. Si cliqueu AQUI podreu veure la presentació que varem fer. A més, també vam posar tots els punts del nostre projecte dins d’un Moodle en el qual es troben fòrums on poden participar les famílies dels infants, les activitats desenvolupades, la importància que tenen les TIC a les diverses activitats, aspectes del Currículum d’Educació Infantil que hem treballat... Si cliqueu AQUI accedireu al Moddle que vam elaborar, però cal que tingueu en compte que heu d’estar registrats a la pàgina de Milaulas.com

CREEM UN ENTORN VIRTUAL MOODLE

El Moodle és un entorn virtual que facilita l’aprenentatge cooperatiu entre alumnes, ja que permet que aquests comparteixin informació, s’ajudin entre ells, es donin suport... Personalment, ja havia tingut contacte anteriorment amb aquest tipus d’entorn virtual Moodle perquè abans de la Universitat vaig fer un Grau Superior i disposàvem d’aquesta plataforma virtual per aprendre. Per aquest motiu, quan vaig arribar a la Universitat ja sabia com funcionava aquest recurs, tot i així ara cada dia vaig aprenent més coses. 

L’última sessió d’Alfabetització amb l’Eduard vam aprendre com crear un entorn Moodle a través de la pàgina MILAULAS. Personalment, vaig crear aquest entorn virtual com fent el paper d’una mestra d’Educació Infantil de la classe de P5 i, a partir d’aquí, vaig crear dos temes de treball i allà vaig penjar diferents activitats per tal que els meus “alumnes” les poguessin fer. Les activitats que vaig posar va ser un JClic (el que vaig fer amb la meva companya sobre els animals), sopa de lletres, URL de pàgines, tasques simples... i, un cop fetes pels alumnes, les podia avaluar. 

Aquesta es una captura de com és el meu Moodle de pràctiques:

El meu primer Moodle

Feu clic a sobre de la fotografia per tal que es vegi més gran, a més, si cliquem AQUI anirem directament al meu Moodle, però cal dir que primer ens hem de registrar a la pàgina.

La veritat és que m’ha agradat molt realitzar el meu Moodle. Primerament, a l’hora de crear-lo va ser una mica estressant, perquè no sabia ben bé quins passos seguir i la meva companya i jo ens perdíem. Tot i així, ja he comentat a entrades anteriors, que sóc una persona que m’agrada molt experimentar amb les noves tecnologies i, per això, vaig estar “tafanejant” el Moodle per poder-lo dissenyar al meu gust. I, certament, em va agradar molt el resultat final.

Crec que és indispensable que se’ns formi des de la carrera a poder crear i utilitzar entorns virtuals cooperatius, ja que suposen una eina molt útil per a nosaltres com a futures mestres. 

El Moodle ens pot servir per poder compartir informació tant amb les famílies com amb els alumnes, en funció de l’edat que tinguin. Podem posar calendaris sobre els pròxims esdeveniments, els deures que els nens i nenes tenen, fòrum on els pares poden participar i donar la seva opinió... És a dir, que permet que l’escola i la família estiguin ben comunicades i que aquestes últimes coneguin com es desenvolupa un dia a l’aula.  

Així doncs, penso que aquesta sessió ha estat molt profitosa perquè hem aprés a utilitzar un nou recurs informàtic: el Moodle. I no tan sols a utilitzar-lo i a dissenyar-lo, sinó que he entès la importància que té aquest per a l’aprenentatge dels alumnes i per a la comunicació entre l’escola i a família. Crec que l’experiència amb el Moodle ens ha ajudat a adquirir aquest valor educatiu. 

GOOGLE APPS

Les Google Apps són unes aplicacions associades al compte de Gmail a partir de les quals podem realitzar formularis, elaborar textos de manera col·lectiva i online...

Una de les sessions que varem fer d’Alfabetització Digital, l’Eduard ens va ensenyar les Google Apps. Certament, mai abans les havia utilitzades, però sí que n’havia sentit a parlar, sobretot de l’aplicació per poder crear textos entre diverses persones de manera online. 

L’Eduard, per tal de familiaritzar-nos amb elles, ens va enviar al nostre compte Gmail dos links. Al primer, apareixia una graella i havíem de posar tots els nostre nom, color i número preferit i el nom del grup classe. Al segon, apareixia un document amb el títol “L’escola del futur” i havíem de seguir la història que hi havia escrita. A més, també havíem d’incloure una fotografia per complementar el text que hi havia escrit. Certament, era molt graciós anar escrivint la història mentre alguna persona es ficava per mig i continuava ell la història.

La finalitat d’aquestes dues activitats era que poguéssim veure com els documents que anàvem fent, canviaven a mesura que les altres persones també escrivien quelcom. Com que són aplicacions online, ens permetin escriure un text en un document mentre una altra persona, que també estava invitada, escrivia també al mateix document. 

L’última activitat a realitzar va ser l’elaboració d’un formulari a través de l’aplicació de Google Drive. Si cliquem AQUI podrem veure el formulari que vaig realitzar sobre l’assignatura d’Alfabetització Digital.

Aquesta enquesta havia de contenir entre 8 o 10 preguntes sobre la reflexió de l’assignatura i s’havia d’enviar a quatre persones. El formulari el podíem enviar per visualitzar o bé per editar, això volia dir que si enviava per visualitzar la persona només podia completar el formulari sense l’opció de poder-lo canviar. No tan sols havia d’enviar el meu formulari, sinó que també havia de respondre a les altres enquestes que m’havien enviat quatre companyes de classe. Ha estat molt interessant poder reflexionar sobre aspectes de l’assignatura i poder compartir-lo amb les meves companyes.

La realització d’aquesta activitat m’ha ajudat a valorar l’ús de les aplicacions de Google, ja que no havia treballat amb elles mai.  Crec que, com a futura mestra, és molt útil aquestes aplicacions ja que les podem utilitzar per fer petites enquestes als familiars sobre determinades astivitats que es realitzen a l’escola.

A LA CERCA D'UN MAPA DE COMPETÈNCIES PER ALS DOCENTS

Tota persona treballadora ha de tenir una sèrie de competències en relació amb el treball que està desenvolupant. És evident, doncs, que un/a professional de l’educació ha de disposar d’una sèrie competències que li permetin aprendre, treballar i viure amb èxit en una societat.

El mestre és la persona encarregada d’ajudar als alumnes a adquirir una sèrie de  capacitats per arribar a ser persones responsables, cíviques, amb valors, amb coneixements... D’aquí la importància que aquests tingui unes competències. 

Gràcies a l’article que varem llegir a la classe amb la Nati (Unesco, Estàndards de competències per als docents) i les reflexions que vaig fer amb el meu grup de treball vam destacar les competències que havia de tenir una bona mestra en relació amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Les meves companyes i jo vam elaborar un mapa conceptual estructurat en els cinc elements del sistema educatiu on la pròpia mestra ha de tenir unes bones habilitats.

Resum del mapa conceptual
sobre les competències del mestre

I és que, les noves tecnologies (TIC) requereixen que els professors desenvolupin unes noves funcions en relació a la pedagogia, l’organització i l’administració, el pla d’estudis i l’ús de les TIC. A mode de resum, vaig arribar a les conclusions següents sobre les competències digitals que ha de tenir un bon mestre per a l'alfabetització digital:

• Aplicar les TIC com a mètode de treball (tant en grup com de forma individual) cosa que implica utilitzar la tecnologia digital en diverses activitats que es desenvolupin a l'aula.
• Utilitzar les TIC de manera global i, per tant, integrar-les a totes les assignatures.
• Facilitar diversos recursos TIC que permetin als infants conèixer les diferents formes de treball amb aquestes. No utilitzar sempre els mateixos mitjans i entorns virtuals.
• Promoure un pla d’estudis basat en l’ús de les TIC com a forma per a millorar l’aprenentatge dels alumnes. L'escola ha d'entendre que les noves tecnologies són un avenç.
• Ensenyar als infants entorns virtuals i mitjans digitals útils per al seu aprenentatge.
• Promoure una actitud oberta cap als canvis que proposa la nostra societat de la informació.
• Transmetre a les famílies la importància del treball amb les TIC.

Tot això serà important per poder transmetre-ho als alumnes, però també als altres professionals que participen en l’activitat educativa.

Si cliqueu AQUÍ podreu descarregar-vos el resum que varem fer les meves companyes i jo sobre les competències digitals que ha de tenir la mestra, a més de poder veure el mapa conceptual elaborat.

LES TIC A L'ESCOLA

Com ja he explicat a la reflexió de les TIC, què són, les noves tecnologies de la informació i la comunicació són presents a la nostra societat i ens han permès un gran avenç a l’hora de comunicar-nos amb els altres. L’escola ha d’educar als alumnes acord a la situació que hi ha a la societat del moment i, com és evident, les TIC forment part d’aquesta.

A partir de la sessió amb la Nati sobre la incorporació de les TIC a l’escola, he après que aquestes han esdevingut un gran canvi en el model escolar: dinàmiques, organització, metodologia... Si l’educació es va adaptant als fets que van sorgint a la nostra societat, serà imprescindible que introduïm les TIC a les pràctiques docents de la nostra aula. I és que, Les mestres hem de contextualitzar els aprenentatges, de manera que haurem d’ensenyar als petits a tenir presents les TIC. És evident que ells ja formaran part del món digital, però nosaltres les mestres hem de saber transmetre’ls l’ús didàctic de les tecnologies, així els ajudarem a valorar-les com material educatiu.

Des del meu punt de vista, la incorporació de les TIC a l’escola representa un gran esforç per a l’aprenentatge i l’adquisició de noves habilitats (tant en mestres com en alumnes). Com a mestres he de deixar de banda el model tradicional de l’ensenyament i passar cap a un model constructivista recolzat i millorat per les noves tecnologies de la comunicació i la informació. 

Quan vaig fer la reflexió sobre les TIC a la meva escola em vaig adonar que, anys enrere, quan jo tenia 9 - 10 anys i anava a primària les noves tecnologies encara no eren tan presents a l’escola com actualment. Me’n recordo que a l’escola hi havia una aula d’informàtica per a tots els alumnes i destinàvem algunes de les classes per anar allà a utilitzar els ordinadors. No n’hi havia molts i ens havíem de posar en parelles per utilitzar-los. Com és evident, ara tot això ha canviat i els ordinadors són una eina fonamental que hi ha a l’escola i amb els quals els nens i nenes practiquen quasi cada dia. En canvi, com he dit, jo només hi anava alguns dies perquè destinàvem unes poques hores de classe per anar-hi o bé teníem classe d’informàtica, que només era una hora a la setmana. A més, també utilitzàvem programes informàtics com el Clic o Internet. Per una banda, me’n recordo que fèiem servir el Clic per fer activitats relacionades amb l’assignatura, per exemple si anàvem des de la classe de Naturals fèiem Clics relacionats amb continguts que estàvem fent a classe. Per altra banda, pel que fa a Internet, entràvem bàsicament a pàgines relacionades amb l’educació, sobretot utilitzàvem el edu365.com on hi havia diferents activitats per avaluar-nos o jocs interactius. Alhora, també utilitzàvem programes com el WordPad, per fer dictats a classe de llengua, o l’ Excel per fer l’horari de classe. 

Segons el que he après a les classes d’Alfabetització Digital, he arribat a la conclusió que les TIC poden arribar a millorar el rendiment acadèmic dels infants, ja que suposen per a ells unes eines motivadores i que els criden l’atenció.

LES TIC, QUÈ SÓN?

Actualment, a ningú ens sorprèn que ens puguem comunicar amb altres persones que viuen lluny de nosaltres, veure un capítol d’una sèrie en diferit o treballar amb altres companys cadascú a casa seva. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les que han permès aquesta evolució tan gran a la nostra societat, però que estem tan acostumats a elles que no ens adonem de la gran transformació que han generat a la nostra vida quotidiana. 

Fa temps que es parla del concepte de les TIC, però encara que tothom sapiguem a què ens estem referint, crec que ens podríem adonar d’aspectes molt interessants sobre l’essència de les TIC. A grans trets, les TIC són tot aquell conjunt d’elements que s’utilitzen pel tractament i la transmissió d’informació.

Però, com he dit,  quina és la gran novetat que he après? A la primera classe amb la Nati varem estar reflexionant sobre les TIC que la nostra escola tenia quan anàvem a Primària i quins usos, didàctics o no, tenien aquestes. Gràcies al que vam estar parlant durant aquesta sessió vaig aprendre que les TIC són un recurs adient tant per a mestres com per a alumnes: per una banda, els mestres utilitzen les TIC com a recurs educatiu per a ensenyar continguts, exemplificar conceptes, ensenyar a reproduir textos... i, per altra banda, els infants els utilitzen per ampliar els seus coneixements en relació amb els conceptes que treballen a classe i, a més, com a forma d’alfabetitzar-se digitalment. Però aquí no acaba el meu aprenentatge, el que més em va sorprendre i agradar d’aquesta sessió va ser que, personalment, des de sempre he pensat que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació agrupaven tots aquells elements relacionats amb la tecnologia més informàtica com: ordinadors, tablets, pissarres digitals... però no és així, la paraula TIC engloba molts més instruments que, al estar acostumada a ells no els he vist com a una nova tecnologia. Així doncs, els micròfons, les impressores, els bolígrafs, el megàfon, la calculadora... són recursos TIC. 

A la reflexió que varem fer sobre les TIC que s’utilitzaven a la nostra escola, jo només vaig fer referència de la televisió, els ordinadors i Internet, però no sabia que instruments tan quotidians com el timbre de l’escola, el radiocassete o les càmeres de fotos d’aquell temps podien considerar-se, també, TIC. 

Per tant, he après que les TIC van molt més enllà d’allò que, en un principi, m’imaginava, ja que fan referència a totes aquelles eines que ens han permès facilitar i millorar la nostra comunicació al llarg del temps. 

PROGRAMES INFORMÀTICS COM A RECURS DIDÀCTIC

A les sessions que hem realitzat amb la Maria Elena he après a utilitzar diferents programes informàtics, els quals podré fer servir tant a la meva vida personal com a l’àmbit professional. Aquests programes informàtics són: PhotoShop, Gimp, MovieMaker i Inskape. Entre tots aquests, només havia treballat amb el PhotoShop i el MovieMaker, però he adquirit noves funcions i noves utilitats.

ADOBE PHOTOSHOP I GIMP

A les classes amb la Maria Elena varem fer una activitat on havíem de crear una imatge simètrica de nosaltres mateixos. Per realitzar-la podíem utilitzar el PhotoShop, o bé el Gimp. La meva companya i jo vam preferir utilitzar el Photoshop, perquè el coneixíem més. 

La veritat és que abans que la Maria Elena ens ensenyés l’ús del PhotoShop,ja l’havia utilitzat moltes vegades per retocar fotografies, sobretot. Tot i així, crec que ha estat interessant fer-lo servir a classe, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre aquest programa i ensenyar-me altres procediments per realitzar una tasca. 

Durant aquesta sessió vaig elaborar una imatge simètrica de mi mateixa i aquest va ser el resultat:

Qui sóc?

Abans que la Maria Elena expliqués quins passos havíem de seguir per elaborar la fotografia, jo ja sabia què podia fer per crear-la. Per tant, vaig començar a retallar la imatge, voltejar-la horitzontalment... Però, seguidament, la Maria Elena va explicar el procediment que havíem de seguir la classe en general, així que vaig seguir els passos indicats. Això em va permetre entendre que hi havia més d’un mètode per arribar a la mateixa solució, de manera que vaig aprendre un altre procediment per elaborar aquesta fotografia. 

WINDOWS MOVIE MAKER

El Movie Maker és un programa de Windows que permet crear els nostres propis vídeos a partir de fotografies, textos o d’altres vídeos. 

Va haver-hi una sessió que la vam dedicar a treballar amb aquest programa: havíem d’ajuntar dotze fotografies al Movie Maker de manera que, a l’hora de reproduir-lo, semblés una pel·lícula. La meva companya i jo vam fer una seqüència de quinze fotografies de dues noies que semblava que s’estiguessin barallant i, una vegada afegides al Movie Maker, vam posar la música i el text adient per a la representació. I aquest va ser el resultat:

Com es pot veure, vam haver de repetir les fotografies perquè si no la reproducció de la pel·lícula era molt curta.

Des del meu punt de vista, a la sessió no vaig aprendre gaires coses, perquè aquest programa és molt bàsic i quasi bé tothom ho ha utilitzat a casa seva. Malgrat això, la Maria Elena ens ensenyava com ho podíem perfeccionar per tal que les fotografies anessin apareixent molt ràpid i semblés, encara més, un vídeo.

INSKAPE

Mai havia escoltat el nom d’aquest programa, però gràcies a la Maria Elena he pogut ampliar el meu ventall de recursos per poder crear activitats pels infants. Durant aquesta sessió vam realitzar un Tangram a través de l’Inskape i, crec, que es poden fer moltes activitats més perquè es tracta d’un programa senzill on els infants poden aprendre les formes geomètriques bàsiques, descompondre-les... És a dir, que no només crec que serveixi de recurs per a les mestres, sinó que pot ser un programa de fàcil utilització per als alumnes (tenint en compte l’edat d’aquest). Tot seguit, a les fotografies podem veure les creacions que vam fer la meva companya i jo amb l'Inskape:

Figura gos tangram

Figura espelma tangram

Després d’explicar l’experiència amb tots aquests programes, penso que aquestes sessions amb la Maria Elena han estat molt entretingudes. Per una banda, crec que aquests programes d’edició d’imatges són un gran recurs per a mi, una futura mestra per tal d’afavorir la creació d’activitats i altres recursos didàctics per als meus futurs alumnes. I és que, quan es proposen activitats o quan creem un material didàctica per als infants, és important que el producte creat sigui atractiu i motivador per als nens i crec que el treball amb el PhotoShop, MovieMaker o Inskape ens permetrà elaborar aquests materials didàctics. Per exemple, si estem creant un JClic i fem una activitat d’associació, si coneixem bé el PhotoShop podrem canviar la mida de la imatge de manera que totes tinguin la mateixa a l’activitat del JClic, ja que és molt atractiu visualment que la quadricula estigui plena d’imatges alineades i de la mateixa grandària.

Per una altra banda i des de la meva perspectiva personal, penso que treballar aquests tres programes m’ha permès conèixer diversos recursos per retocar imatges i per fer les meves pròpies creacions. Personalment, aquests tipus de programes m’agraden molt i m’interessa el seu funcionament, per això crec que les classes amb la Maria Elena han estat molt interessants i no només m’he divertit, sinó que he après nous mètodes de funcionament d’aquests programes.

FRANCESC BUSQUETS, CREADOR DEL JCLIC

El dia 19 d’octubre l’Eduard ens va oferir la possibilitat de poder assistir a una conferència que feia en Francesc Busquets, conegut per crear el programa JClic, però que també gestiona altres projectes relacionats amb altres entorns virtuals. 

Gràcies a aquesta conferència he pogut reflexionar i arribar a la conclusió que el JCLic, com a recurs didàctic, representaria un gran aprenentatge i l’adquisició de noves habilitats que requereix la societat actual, ja que cal recordar que estem dins d’una societat de la informació i la comunicació on les eines tecnològiques formen part de la nostra vida quotidiana. Des del meu punt de vista, crec que el programa JClic és un recurs adient per poder treballar a l’escola i suposa una alternativa per a l’activitat docent. La mestra disposa d’un nou recurs que pot oferir als seus alumnes per tal d’ensenyar i transmetre els continguts del currículum d’infantil, ja que amb l’ajuda de l’aplicació del JClic pot arribar a crear activitats diverses tractant els continguts que es treballen a les sessions de classe, tot això aplicant una metodologia per portar a terme la seqüència d’activitats que conformen el JClic. Alhora, també és de gran utilitat per tal que les mestres es familiaritzin amb recursos didàctics més tecnològics i practiquin amb les noves tecnologies. El JClic té un programa que es diu JClic reports que permet recollir els resultats obtinguts pels alumnes en realitzar les activitats dels projectes d’aquesta aplicació, de manera que la mestre ja té registrats els resultats que tenen els infants. 

A més, no tan sols ajuda a les mestres sinó que l’aplicació JClic permet que els infants es familiaritzin amb un mitjà digital com l’ordinador i, per tant, com a mestres podem avaluar les competències digitals que tenen els nostres infants quan observem com treballen amb l’ordinador i el JClic. A més, els hi permet aprendre d’una manera lúdica i diferent a les altres. La mestra pot arribar a avaluar els coneixements i competències adquirides pels seus alumnes perquè, com he esmentat abans, amb el JClic podem realitzar activitats de molts temes diferents de manera que podrem observar i valorar com són els aprenentatges dels infants en els seus diferents àmbits de desenvolupament. 

Finalment, adjunto una sèrie d'enllaços interessants sobre en Francesc Busquets i la feina que desenvolupa:

• Entrevista a Francesc Busquets
• Presentació de Francesc Busquets
• Presentació de Francesc Busquets 

JCLIC, UN ENTORN VIRTUAL PER A L’EDUCACIÓ

Ja des de petita a l’escola treballàvem amb el Clic, l’antecessor del JClic. Me’n recordo com tots els ordinadors tenien aquesta aplicació i m’encantava poder fer activitats amb ella. Després de molt temps, a la universitat vam començar a treballar amb el JClic i la veritat que em va fer molta il·lusió perquè jo tenia l’experiència des de la vessant d’alumne, però ara amb l’Eduard amb poder posar-nos a la pell de les mestres i crear el nostre propi JClic.

Però, què és el JClic?

Logo del JClic

El JClic és un entorn virtual ideat per a l’àmbit educatiu i que està format per tot un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per crear, realitzar i avaluar activitats educatives multimèdia. Aquestes activitats no es presenten soles, sinó que van empaquetades en un projecte, el qual està format per un conjunt d’activitats tipus: trencaclosques, jocs de memòria, associacions, exercicis de text, mots encreuats... És una aplicació de programari lliure que funciona amb diversos sistemes operatius.

El primer JClic que varem realitzar la meva companya Lidia i jo va ser un JClic sobre en Doraemon utilitzant l’aplicació JClic autor que permet crear i modificar projectes de JClic. En aquest primer vam fer una activitat de sopa de lletres i un altre d’un trencaclosques, totes dues bastant simples. Però la segona creació del projecte JClic encara ho vam fer més complexa, ja que vam canviar els missatges que apareixien a cada activitat, el tipus de lletra, els sons que se sentien, els fons que hi apareixien... i a més, vam realitzar més activitats que en el primer model de JClic i més treballades encara. Des de la meva experiència em va resultar una activitat molt profitosa, perquè desconeixia que es poguessin crear JClic o com es podien crear. Sóc una persona a qui li agrada les noves tecnologies i em va agradar molt poder fer activitats a partir d’una eina tan pràctica com és el JClic. La veritat que no em va costar fer les activitats perquè de seguida vaig començar a investigar i a experimentar amb totes les opcions que hi apareixien, així que vaig anar aprenent com funcionava l’aplicació.

1era creació:
Activitat trencaclosques Doraemon

2ona creació:
Activitat d'associació d'animals

A continuació, podeu jugar amb els JClic's que us he comentat anteriorment. El primer que hi ha és el den Doraemon i, el segon, els animals de la granja del Miquelet. Animeu-vos a jugar!

L'AVATAR: EL MEU JO VIRTUAL

Una de les activitats inicials que varem realitzar a les classes de la Maria Elena va ser crear un avatar que ens representés i aquí està la meva creació:

Jo pocoyitzada

Vaig escollir fer-me un Pocoyo perquè em va fer molta gràcia poder "transformar-me" en un personatge molt típic al món infantil. L’avatar el vaig fer amb aspectes físics semblants als meus i amb alguns aspectes que em caracteritzen com a mestra. Per exemple, el somriure que li vaig posar és perquè em considero una persona molt alegre amb els infants i, un altre aspecte és el vestit del meu avatar: una fada, ja que a la vegada que començo a ser més madura no puc evitar treure la meva part més infantil.

Per elaborar aquest avatar vaig fer servir la següent pàgina http://www.pocoyize.com/. En aquest apartat crec que els meus coneixements no han ampliat gaire, ja que des de fa molt que conec diverses pàgines per poder elaborar el meu propi avar. Tot i així crec que és divertit haver començat a fer una activitat així, perquè si volem alfabetitzar als nostres alumnes no estaria malament que comencéssim creant-nos tots uns avatars nostres. La Maria Elena ens l’ha ensenyat com un recurs que també podem aportar per a les nostres classes i, abans, potser no hauria caigut en poder-ho incloure però ara crec que l’avar és un recurs molt simple amb molt bones oportunitats per a l’aprenentatge, ja que no tan sols ens podem identificar amb ell (que ja és molt important), sinó que podem treballar diferents continguts escolars a partir d’ell. 

ENTORNS VIRTUALS I MITJANS PER A L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE

Actualment ens trobem dins d’una societat que està envoltada de noves tecnologies i és perquè som en una època on aquestes formen part de molts dels àmbits de la nostra vida quotidiana: la salut, el treball, les relacions interpersonals i, en un àmbit que a mi em pertoca que és l’educació. Es per això que les escoles d’avui en dia compten amb entorns virtuals i mitjans per al procés d’ensenyament - aprenentatge. A les classes de l’Eduard vaig aprendre que tot són noves tecnologies sí, però que hem de distingir entre els entorns i els mitjans. 

Per una banda, els mitjans digitals són, per exemple les pissarres digitals, els softwares lliures, els ordinadors, els canós de projecció i, per altra banda, els entorns virtuals són aplicacions, espais o serveis informàtics per facilitar la comunicació pedagògica entre els participants del procés d’ensenyament i aprenentatge (alumne – professor) en un entorn web. Els entorns virtuals els fem servir a partir de mitjans digitals, és a dir, no podem fer servir l’aplicació JClic sense l’ús d’un ordinador. Per tant, i com acabo d’avançar, alguns dels entorns virtuals que conec perquè hem parlat d’ells durant les classes és el programa JClic, la plataforma Moodel, les Wikis i els Blocs virtuals. 

Nena utilitzant una pissarra digital

Entorn virtual moodle

A la primera imatge veiem una nena utilitzant una pissarra digital, per tant està utilitzant un mitja digital, en canvi, a la segona imatge veiem la plataforma Moodle que és un entorn virtual perquè és una aplicació web.

M’agradaria fer esment del recurs de la pissarra digital com a mètode de treball. Encara que no hagi utilitzat mai aquest recurs penso que és una oportunitat molt bona per apropar als infants a les noves tecnologies, ja que la mestra els pot ensenyar continguts escolars i, després, posar-los en pràctica a través del recurs de la pissarra digital, fomentant en els nens aprenentatges però a la vegada una experimentació amb les TIC com a forma d’enriquiment dels coneixements.

Ara, em centraré més en els entorns virtuals i a continuació adjuntaré un exemple d’una pàgina web d’un Bloc d’una escola, per tal que veiem com es poden elaborar aquests espais virtuals (què, com posar la informació, qui pot escriure...)

BLOG DE L'ESCOLA CONGRÈS INDIANS

A partir de la sessió en què vam parlar sobre els entorns virtuals i dels aprenentatges que anem fent durant altres classes, he après que els entorns virtuals ens permeten augmentar les possibilitats de comunicació didàctica entre els membres de la comunitat educativa, ja que a partir per exemple d’un bloc els pares i els mestres poden estar en constant comunicació o bé, les mestres de cada classe poden conèixer les sessions que fan les altres a les classes. A més, els entorns virtuals també exerceixen una oportunitat per als mestres per poder treballar diferents àrees del currículum amb els infants, no tan sols a partir d’una classe sinó utilitzant recursos informàtics (Els nens i nenes poden treballar un tema a partir de JClic o bé per desenvolupar la seva comunicació digital poden explicar al Bloc què han fe a l’escola). Tot i això, és molt important que els/les mestres es formin en estratègies didàctiques de les TIC per poder donar varietat de recursos als alumnes i poder-los transmetre els nostres coneixements i una actitud oberta cap a l’ús de les noves tecnologies. 

QUÈ ÉS L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL ?

Si aquest bloc conté diferents aprenentatges que he adquirit relacionats amb la digitalització, seria interessants que expliqués què entenc per alfabetització digital. 

Bé, com tots sabem l’alfabetització fa referència a l’habilitat de poder comunicar-se, normalment associat al fet de saber llegir o escriure. Per tant, l’alfabetització digital és l’habilitat per poder entendre, analitzar o comunicar-se utilitzant la tecnologia digital. Hem d’evitar que existeixin analfabets digitals, és a dir, persones que no estiguin preparades per desenvolupar-se autònomament en la nova societat de la informació perquè no disposen de coneixements, encara que siguin bàsics, dels recursos digitals. 

Al principi pensem que tots tenim coneixement sobre les eines, programes, dispositius que ens posa a l’abast l’era digital, però cal recordar que fa uns anys aquestes noves tecnologies no eren tan presents a la nostra societat i que molts de nosaltres no vam créixer amb elles. La idea és que hem d’ensenyar als infants, des de ben petits, a utilitzar els recursos tecnològics dels quals disposem com a ajuda als seus aprenentatges. D’aquí a que hem d’alfabetitzar digitalment als nostres petits: els hem d’ensenyar que existeixen unes tecnologies, que vulguin avançar i millorar els coneixements que tinguin sobre aquestes...