A LA CERCA D'UN MAPA DE COMPETÈNCIES PER ALS DOCENTS

Tota persona treballadora ha de tenir una sèrie de competències en relació amb el treball que està desenvolupant. És evident, doncs, que un/a professional de l’educació ha de disposar d’una sèrie competències que li permetin aprendre, treballar i viure amb èxit en una societat.

El mestre és la persona encarregada d’ajudar als alumnes a adquirir una sèrie de  capacitats per arribar a ser persones responsables, cíviques, amb valors, amb coneixements... D’aquí la importància que aquests tingui unes competències. 

Gràcies a l’article que varem llegir a la classe amb la Nati (Unesco, Estàndards de competències per als docents) i les reflexions que vaig fer amb el meu grup de treball vam destacar les competències que havia de tenir una bona mestra en relació amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Les meves companyes i jo vam elaborar un mapa conceptual estructurat en els cinc elements del sistema educatiu on la pròpia mestra ha de tenir unes bones habilitats.

Resum del mapa conceptual
sobre les competències del mestre

I és que, les noves tecnologies (TIC) requereixen que els professors desenvolupin unes noves funcions en relació a la pedagogia, l’organització i l’administració, el pla d’estudis i l’ús de les TIC. A mode de resum, vaig arribar a les conclusions següents sobre les competències digitals que ha de tenir un bon mestre per a l'alfabetització digital:

• Aplicar les TIC com a mètode de treball (tant en grup com de forma individual) cosa que implica utilitzar la tecnologia digital en diverses activitats que es desenvolupin a l'aula.
• Utilitzar les TIC de manera global i, per tant, integrar-les a totes les assignatures.
• Facilitar diversos recursos TIC que permetin als infants conèixer les diferents formes de treball amb aquestes. No utilitzar sempre els mateixos mitjans i entorns virtuals.
• Promoure un pla d’estudis basat en l’ús de les TIC com a forma per a millorar l’aprenentatge dels alumnes. L'escola ha d'entendre que les noves tecnologies són un avenç.
• Ensenyar als infants entorns virtuals i mitjans digitals útils per al seu aprenentatge.
• Promoure una actitud oberta cap als canvis que proposa la nostra societat de la informació.
• Transmetre a les famílies la importància del treball amb les TIC.

Tot això serà important per poder transmetre-ho als alumnes, però també als altres professionals que participen en l’activitat educativa.

Si cliqueu AQUÍ podreu descarregar-vos el resum que varem fer les meves companyes i jo sobre les competències digitals que ha de tenir la mestra, a més de poder veure el mapa conceptual elaborat.

LES TIC, QUÈ SÓN?

Actualment, a ningú ens sorprèn que ens puguem comunicar amb altres persones que viuen lluny de nosaltres, veure un capítol d’una sèrie en diferit o treballar amb altres companys cadascú a casa seva. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les que han permès aquesta evolució tan gran a la nostra societat, però que estem tan acostumats a elles que no ens adonem de la gran transformació que han generat a la nostra vida quotidiana. 

Fa temps que es parla del concepte de les TIC, però encara que tothom sapiguem a què ens estem referint, crec que ens podríem adonar d’aspectes molt interessants sobre l’essència de les TIC. A grans trets, les TIC són tot aquell conjunt d’elements que s’utilitzen pel tractament i la transmissió d’informació.

Però, com he dit,  quina és la gran novetat que he après? A la primera classe amb la Nati varem estar reflexionant sobre les TIC que la nostra escola tenia quan anàvem a Primària i quins usos, didàctics o no, tenien aquestes. Gràcies al que vam estar parlant durant aquesta sessió vaig aprendre que les TIC són un recurs adient tant per a mestres com per a alumnes: per una banda, els mestres utilitzen les TIC com a recurs educatiu per a ensenyar continguts, exemplificar conceptes, ensenyar a reproduir textos... i, per altra banda, els infants els utilitzen per ampliar els seus coneixements en relació amb els conceptes que treballen a classe i, a més, com a forma d’alfabetitzar-se digitalment. Però aquí no acaba el meu aprenentatge, el que més em va sorprendre i agradar d’aquesta sessió va ser que, personalment, des de sempre he pensat que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació agrupaven tots aquells elements relacionats amb la tecnologia més informàtica com: ordinadors, tablets, pissarres digitals... però no és així, la paraula TIC engloba molts més instruments que, al estar acostumada a ells no els he vist com a una nova tecnologia. Així doncs, els micròfons, les impressores, els bolígrafs, el megàfon, la calculadora... són recursos TIC. 

A la reflexió que varem fer sobre les TIC que s’utilitzaven a la nostra escola, jo només vaig fer referència de la televisió, els ordinadors i Internet, però no sabia que instruments tan quotidians com el timbre de l’escola, el radiocassete o les càmeres de fotos d’aquell temps podien considerar-se, també, TIC. 

Per tant, he après que les TIC van molt més enllà d’allò que, en un principi, m’imaginava, ja que fan referència a totes aquelles eines que ens han permès facilitar i millorar la nostra comunicació al llarg del temps. 

ENTORNS VIRTUALS I MITJANS PER A L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE

Actualment ens trobem dins d’una societat que està envoltada de noves tecnologies i és perquè som en una època on aquestes formen part de molts dels àmbits de la nostra vida quotidiana: la salut, el treball, les relacions interpersonals i, en un àmbit que a mi em pertoca que és l’educació. Es per això que les escoles d’avui en dia compten amb entorns virtuals i mitjans per al procés d’ensenyament - aprenentatge. A les classes de l’Eduard vaig aprendre que tot són noves tecnologies sí, però que hem de distingir entre els entorns i els mitjans. 

Per una banda, els mitjans digitals són, per exemple les pissarres digitals, els softwares lliures, els ordinadors, els canós de projecció i, per altra banda, els entorns virtuals són aplicacions, espais o serveis informàtics per facilitar la comunicació pedagògica entre els participants del procés d’ensenyament i aprenentatge (alumne – professor) en un entorn web. Els entorns virtuals els fem servir a partir de mitjans digitals, és a dir, no podem fer servir l’aplicació JClic sense l’ús d’un ordinador. Per tant, i com acabo d’avançar, alguns dels entorns virtuals que conec perquè hem parlat d’ells durant les classes és el programa JClic, la plataforma Moodel, les Wikis i els Blocs virtuals. 

Nena utilitzant una pissarra digital

Entorn virtual moodle

A la primera imatge veiem una nena utilitzant una pissarra digital, per tant està utilitzant un mitja digital, en canvi, a la segona imatge veiem la plataforma Moodle que és un entorn virtual perquè és una aplicació web.

M’agradaria fer esment del recurs de la pissarra digital com a mètode de treball. Encara que no hagi utilitzat mai aquest recurs penso que és una oportunitat molt bona per apropar als infants a les noves tecnologies, ja que la mestra els pot ensenyar continguts escolars i, després, posar-los en pràctica a través del recurs de la pissarra digital, fomentant en els nens aprenentatges però a la vegada una experimentació amb les TIC com a forma d’enriquiment dels coneixements.

Ara, em centraré més en els entorns virtuals i a continuació adjuntaré un exemple d’una pàgina web d’un Bloc d’una escola, per tal que veiem com es poden elaborar aquests espais virtuals (què, com posar la informació, qui pot escriure...)

BLOG DE L'ESCOLA CONGRÈS INDIANS

A partir de la sessió en què vam parlar sobre els entorns virtuals i dels aprenentatges que anem fent durant altres classes, he après que els entorns virtuals ens permeten augmentar les possibilitats de comunicació didàctica entre els membres de la comunitat educativa, ja que a partir per exemple d’un bloc els pares i els mestres poden estar en constant comunicació o bé, les mestres de cada classe poden conèixer les sessions que fan les altres a les classes. A més, els entorns virtuals també exerceixen una oportunitat per als mestres per poder treballar diferents àrees del currículum amb els infants, no tan sols a partir d’una classe sinó utilitzant recursos informàtics (Els nens i nenes poden treballar un tema a partir de JClic o bé per desenvolupar la seva comunicació digital poden explicar al Bloc què han fe a l’escola). Tot i això, és molt important que els/les mestres es formin en estratègies didàctiques de les TIC per poder donar varietat de recursos als alumnes i poder-los transmetre els nostres coneixements i una actitud oberta cap a l’ús de les noves tecnologies. 

QUÈ ÉS L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL ?

Si aquest bloc conté diferents aprenentatges que he adquirit relacionats amb la digitalització, seria interessants que expliqués què entenc per alfabetització digital. 

Bé, com tots sabem l’alfabetització fa referència a l’habilitat de poder comunicar-se, normalment associat al fet de saber llegir o escriure. Per tant, l’alfabetització digital és l’habilitat per poder entendre, analitzar o comunicar-se utilitzant la tecnologia digital. Hem d’evitar que existeixin analfabets digitals, és a dir, persones que no estiguin preparades per desenvolupar-se autònomament en la nova societat de la informació perquè no disposen de coneixements, encara que siguin bàsics, dels recursos digitals. 

Al principi pensem que tots tenim coneixement sobre les eines, programes, dispositius que ens posa a l’abast l’era digital, però cal recordar que fa uns anys aquestes noves tecnologies no eren tan presents a la nostra societat i que molts de nosaltres no vam créixer amb elles. La idea és que hem d’ensenyar als infants, des de ben petits, a utilitzar els recursos tecnològics dels quals disposem com a ajuda als seus aprenentatges. D’aquí a que hem d’alfabetitzar digitalment als nostres petits: els hem d’ensenyar que existeixen unes tecnologies, que vulguin avançar i millorar els coneixements que tinguin sobre aquestes...