Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Elena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Elena. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de gener del 2013

FIRA CIENTÍFICA DE PROJECTES FINALS

El divendres dia 11 de Gener, tots els grups d’Alfabetització Digital vam realitzar una fira científica on exposàvem el nostre projecte final de l’assignatura. El projecte de les meves companyes i meu es deia "Venen temps de roses i llibres" i, tal i com el nom indica, està relacionada amb la festivitat de Sant Jordi i conté tot una sèrie d’activitats on treballem amb les noves tecnologies.

La nostra parada de la fira
Durant la fira, tots els grups ens vam posar a una taula i varem preparar tot el material per exposar el nostre projecte. En el nostre cas, vam posar el cartell on s’explicaven els punts que sintetitzaven el nostre projecte, a continuació teniu la fotografia de com ens va quedar.
 
Cartell "Venen temps de roses i llibres"

A més, a la nostra taula també varem col·locar folletons sobre el projecte per tal que els companys que els interessés el projecte poguessin tenir informació sobre aquest. Aquest va ser el resultat final del folletó. Des del meu punt de vista, és molt important poder fer aquest tipus de publicitat, perquè així la gent es pot quedar amb la informació rellevant del projecte que has desenvolupat sense haver-la de recollir ell mateix.
Folletó repartit a la fira

A més, una de les altres característiques de la nostra paradeta era que totes les membres portàvem posats uns barrets que recordaven al que duu la princesa a la llegenda.

Com a reflexió sobre la fira m’agradaria esmentar els aspectes positius i els negatius de la mateixa. Per una banda, i pel que fa als elements positius, crec que és molt profitós poder fer una fira científica perquè aprens dels projectes que realitzen els altres companys. A més, he pogut veure com tractar molts temes diferents a una aula d’Educació Infantil i quines tecnologies poder-hi emprar. Alhora, també crec que és una manera diferent i divertida de poder presentar un treball final de la Universitat. Tot i així, crec que varen sorgir diversos problemes durant la fira. Des que vam arribar, tots estàvem impacients per poder ensenyar el nostre projecte que durant setmanes hem elaborat, però es van allargar moltes presentacions i alguns grups vam quedar els últims. No té res a veure ser l’últim, però la gent dels projectes que ja havien exposat als mestres, van marxar de manera que ens vam quedar 4 o 5 grups sols a classe... El nostre grup concretament va explicar el projecte els últims, cosa que fa que ja estiguis desmotivat, perquè ho vam haver de fer amb pressa i sense poder gaudir del que explicàvem. No crec que siguin critiques negatives, tot el contrari, crec que és una manera de saber com ens vam sentir els grups del projecte per tal de poder millorar-ho per a altres anys, per exemple, es podria fer torns per a que vinguessin els grups o bé, que tots grups de treball es quedessin fins al final, perquè, des de la meva experiència, no va ser gens agradable veure com tothom s’anava i nosaltres havíem d’exposar el projecte tots sols a classe... En aquell moment ja no semblava allò una fira.

Malgrat això, les primeres hores em van agradar molt, perquè vam gaudir muntant la nostra parada del projecte i explicant als companys sobre què anava. Per a l’exposició vam fer ús del Prezi, un recurs virtual que et permet fer presentacions visuals d’una manera molt divertida. Si cliqueu AQUI podreu veure la presentació que varem fer. A més, també vam posar tots els punts del nostre projecte dins d’un Moodle en el qual es troben fòrums on poden participar les famílies dels infants, les activitats desenvolupades, la importància que tenen les TIC a les diverses activitats, aspectes del Currículum d’Educació Infantil que hem treballat... Si cliqueu AQUI accedireu al Moddle que vam elaborar, però cal que tingueu en compte que heu d’estar registrats a la pàgina de Milaulas.com

divendres, 11 de gener del 2013

PROJECTE FINAL "VENEN TEMPS DE ROSES I LLIBRES"

Per a la classe d’Alfabetització vam haver de dissenyar i planificar un projecte d’aprenentatge per a implementar a l’etapa d’Educació Infantil i que recollís tot un seguit d’activitats on es faci un ús intensiu i significatiu de les TIC. Així doncs, el meu grup i jo vam escollir el tema de Sant Jordi, ja que creiem que és una festivitat molt coneguda i amb la qual els nens i nenes gaudeixen molt. 

Logotip del projecte "Venen temps de roses i llibres"
El nostre projecte s’anomena “Venen temps de roses i llibres” i, en resum, té una durada de 8 dies entorn els quals es realitzen diverses activitats on utilitzem les TIC com a recurs didàctic per afavorir l’aprenentatge dels alumnes. Després d’haver realitzat aquesta seqüència didàctica, m’he adonat del gran ús pedagògic que pot tenir aquest tema per als infants i el gran profit que hem pogut extreure del mateix.  En el nostre grup, hem intentat organitzar les activitats del projecte facilitant els aprenentatges dels infants, ja que els obtenen a través de l’experimentació i el joc. Gràcies a aquest tipus de metodologia, els infants aprenen més significativament i modifiquen els seus esquemes de coneixement contextualitzant-los amb la seva cultura. 

No hem d’oblidar, però, que tot aquest projecte ha estat treballat a partir de l’ús de les TIC. El fet d’intentar introduir la major quantitat de TIC, permet que els petits es trobin en contacte amb les noves tecnologies i puguin desenvolupar les seves capacitats i habilitats tecnològiques per adaptar-se a la societat actual (SIC). Hem de tenir en compte que tot això es pot dur a terme gràcies als recursos econòmics de la població que hi habita, ja que ens facilitava molt que les famílies de la nostra escola disposessin d’un bon nivell social i econòmic. I és que, el nostre projecte, està situat al barri de la Bonanova on la majoria de famílies disposen d’ordinadors, Ipods, o altres tecnologies.
A més, relacionat amb les TIC, cal dir que gràcies a la realització d’aquest treball final hem estat molt més en contacte amb les noves tecnologies, ja que varem realitzar un Moodle, un JClic, Photoshop i un suport visual Prezi, cosa que ens ha permès millorar i augmentar els nostres coneixements sobre aquests. Crec que aquests recursos són molt interessants per a poder utilitzar-los, en un futur, a la nostra aula.

A l'entrada “Fira científica de projectes finals” podreu trobar els links que corresponen a diferents apartats del projecte “Venen temps de roses i llibres” (Moodle, cartell, folletó i prezi).

diumenge, 30 de desembre del 2012

PORTAFOLI SESSIONS AMB LA MARIA ELENA

A continuació adjuntaré tot el seguit d'activitats que hem realitzat a les sessions amb la Maria Elena.

1. Avatar

2. Conte amb senyals 

3. Fotografies amb diferents àngles i enquadres
Per veure les altres fotografies cliqueu AQUÍ.

4. Imatge simètrica amb Photoshop

5. Tangram amb Inkscape

6. Imatge en moviment

7. Tipografia

8. Llegibilitat /Illegibilitat
Bona llegibilitat
Mala llegibilitat

divendres, 21 de desembre del 2012

TIPOGRAFIA

Sabem què és la tipografia? La tipografia és l’ofici que tracta el tema de les lletres, números i símbols d’un text, tals com el seu disseny, la seva forma... Però la idea és que la podem utilitzar amb altres finalitats...

La tipografia reforça el missatge
o és el missatge en si mateix.
Molts cartells publicitaris i altres elements que veiem a la nostra vida quotidiana utilitzen la tipografia com a eina per transmetre un missatge. A partir d’aquesta sessió he après que la tipografia pot donar aquests missatges ja sigui utilitzant-la per reforçar el mateix o bé utilitzant la mateixa lletra per construir un disseny o una il·lustració. Tot i així, encara que estigui molt habituada a veure aquests exemples, he de dir que mai m’havia parat a pensar en la importància que té la tipografia.

Crec que és molt important observar l’ús que es fa d’un tipus de lletra o un altre, ja que marcarà la diferència i reforçarà un missatge. 

L’últim exercici realitzat amb la Maria Elena tractava sobre això mateix, havíem d’utilitzar la tipografia per a donar un missatge concret. Així doncs, la meva companya i jo varem decidir utilitzar els elements de les lletres per construir una il·lustració, en el nostre cas vam crear la silueta d’una girafa i aquest va ser el resultat:
Els elements de la tipografia
construeixen la imatge de la girafa
Per a elaborar la imatge tipogràfica varem utilitzar el programa PhotoShop. Primer, varem posar un fons blanc i, en ell, vam copiar diverses vegades la paraula girafa. A continuació, vam obrir un altre document en el qual vam posar la imatge d’una girafa i, utilitzant l’eina llaç magnètic, vam bordejar la silueta de la girafa, després vam clicar a Selecció, Invertir. D’aquesta manera ens va quedar el fons blanc seleccionat i només vam haver de desplaçar-lo a la primera imatge.

Gràcies a aquesta activitat he après el valor que té la lletra a l’hora de donar missatges i que si aquesta tipografia no és llegible no s’arribarà a transmetre el missatge perquè no ho podrem llegir correctament. 

dimarts, 18 de desembre del 2012

CONTE AMB SENYALS

A la primera classe amb la Maria Elena ens va proposar realitzar un conte a partir de l’ús de senyals i/o símbols. La meva companya i jo varem desenvolupar la següent història:


La història es titula: “Història d’una vida” i tracta sobre una dona que se sentia molt sola, que sempre era al seu llit i les hores se li passaven... Gràcies a una trucada d’una vella amiga va fer que s’adonés de com estava vivint. Així que va anar amb les seves amigues a prendre un cafè i a fer petar la xerrada. De cop i volta, entre tota la gentada que hi havia al bar, es va ficar en un noi que li somreia molt tendrament. Va sorgir l’amor entre tots dos. La dona ja no se sentia sola i poca cosa, ell li omplia totes les seves carències. El seu amor fa ver que engendressin un nen ben plantat. El fill va continuar creixent i creixent i, quan tenia 7 anys va succeir un accident. El pare acompanyava al seu nen al col·legi i, amb les presses que anaven no es van adonar que un cotxe, que conduïa molt ràpid, no va cedir el pas als vianants amb tanta mala sort que va atropellar al fill... Després d’uns dies recuperant-se a l’hospital, les males notícies van arribar quan li van dir que el fill no podria caminar més. Tot i així, el fill no es va rendir i va conèixer molta més gent que tenia la mateixa paràlisi que ell. Finalment, va aconseguir poder arribar tant alt que va guanyar el campionat de bàsquet de les olimpíades paraolímpiques.

Gràcies a l’elaboració d’aquesta història, he après la importància que tenen els símbols i les senyals en la nostra comunicació, ja que a vegades les nostres paraules sobren i només amb imatges podem representar el que volem dir. Les imatges tenen molt contingut i per això, podem arribar a crear històries a partir d’elles. El fet que un conte no tingui text, sinó només imatges permet que s’afavoreixi la imaginació de les persones, ja que intentarem donar un significat a allò que els nostres ulls capten.

Aquesta activitat m’ha fet pensar en la importància de mostrar als infants contes que només continguin imatges, perquè ells quan són molt petits encara no saben llegir, però tenen la capacitat de poder entendre les imatges. A partir d’aquests contes sense text, els infants poden desenvolupar la seva capacitat d’imaginació i fantasia, ja que seran capaços de crear la seva pròpia història a través de les imatges que veuran.

diumenge, 2 de desembre del 2012

PROGRAMES INFORMÀTICS COM A RECURS DIDÀCTIC

A les sessions que hem realitzat amb la Maria Elena he après a utilitzar diferents programes informàtics, els quals podré fer servir tant a la meva vida personal com a l’àmbit professional. Aquests programes informàtics són: PhotoShop, Gimp, MovieMaker i Inskape. Entre tots aquests, només havia treballat amb el PhotoShop i el MovieMaker, però he adquirit noves funcions i noves utilitats.

ADOBE PHOTOSHOP I GIMP
A les classes amb la Maria Elena varem fer una activitat on havíem de crear una imatge simètrica de nosaltres mateixos. Per realitzar-la podíem utilitzar el PhotoShop, o bé el Gimp. La meva companya i jo vam preferir utilitzar el Photoshop, perquè el coneixíem més. 

La veritat és que abans que la Maria Elena ens ensenyés l’ús del PhotoShop,ja l’havia utilitzat moltes vegades per retocar fotografies, sobretot. Tot i així, crec que ha estat interessant fer-lo servir a classe, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre aquest programa i ensenyar-me altres procediments per realitzar una tasca. 

Durant aquesta sessió vaig elaborar una imatge simètrica de mi mateixa i aquest va ser el resultat:

Qui sóc?
Abans que la Maria Elena expliqués quins passos havíem de seguir per elaborar la fotografia, jo ja sabia què podia fer per crear-la. Per tant, vaig començar a retallar la imatge, voltejar-la horitzontalment... Però, seguidament, la Maria Elena va explicar el procediment que havíem de seguir la classe en general, així que vaig seguir els passos indicats. Això em va permetre entendre que hi havia més d’un mètode per arribar a la mateixa solució, de manera que vaig aprendre un altre procediment per elaborar aquesta fotografia. 

WINDOWS MOVIE MAKER
El Movie Maker és un programa de Windows que permet crear els nostres propis vídeos a partir de fotografies, textos o d’altres vídeos. 

Va haver-hi una sessió que la vam dedicar a treballar amb aquest programa: havíem d’ajuntar dotze fotografies al Movie Maker de manera que, a l’hora de reproduir-lo, semblés una pel·lícula. La meva companya i jo vam fer una seqüència de quinze fotografies de dues noies que semblava que s’estiguessin barallant i, una vegada afegides al Movie Maker, vam posar la música i el text adient per a la representació. I aquest va ser el resultat:


Com es pot veure, vam haver de repetir les fotografies perquè si no la reproducció de la pel·lícula era molt curta.

Des del meu punt de vista, a la sessió no vaig aprendre gaires coses, perquè aquest programa és molt bàsic i quasi bé tothom ho ha utilitzat a casa seva. Malgrat això, la Maria Elena ens ensenyava com ho podíem perfeccionar per tal que les fotografies anessin apareixent molt ràpid i semblés, encara més, un vídeo.

INSKAPE
Mai havia escoltat el nom d’aquest programa, però gràcies a la Maria Elena he pogut ampliar el meu ventall de recursos per poder crear activitats pels infants. Durant aquesta sessió vam realitzar un Tangram a través de l’Inskape i, crec, que es poden fer moltes activitats més perquè es tracta d’un programa senzill on els infants poden aprendre les formes geomètriques bàsiques, descompondre-les... És a dir, que no només crec que serveixi de recurs per a les mestres, sinó que pot ser un programa de fàcil utilització per als alumnes (tenint en compte l’edat d’aquest). Tot seguit, a les fotografies podem veure les creacions que vam fer la meva companya i jo amb l'Inskape:
Figura gos tangram
Figura espelma tangram
Després d’explicar l’experiència amb tots aquests programes, penso que aquestes sessions amb la Maria Elena han estat molt entretingudes. Per una banda, crec que aquests programes d’edició d’imatges són un gran recurs per a mi, una futura mestra per tal d’afavorir la creació d’activitats i altres recursos didàctics per als meus futurs alumnes. I és que, quan es proposen activitats o quan creem un material didàctica per als infants, és important que el producte creat sigui atractiu i motivador per als nens i crec que el treball amb el PhotoShop, MovieMaker o Inskape ens permetrà elaborar aquests materials didàctics. Per exemple, si estem creant un JClic i fem una activitat d’associació, si coneixem bé el PhotoShop podrem canviar la mida de la imatge de manera que totes tinguin la mateixa a l’activitat del JClic, ja que és molt atractiu visualment que la quadricula estigui plena d’imatges alineades i de la mateixa grandària.

Per una altra banda i des de la meva perspectiva personal, penso que treballar aquests tres programes m’ha permès conèixer diversos recursos per retocar imatges i per fer les meves pròpies creacions. Personalment, aquests tipus de programes m’agraden molt i m’interessa el seu funcionament, per això crec que les classes amb la Maria Elena han estat molt interessants i no només m’he divertit, sinó que he après nous mètodes de funcionament d’aquests programes.

dijous, 29 de novembre del 2012

EL PODER DE LA FOTOGRAFIA

En una de les classes amb la Maria Elena vam estar tractant el tema de la composició de les imatges: els enquadres i els angles. Encara que no ho sembli, el pla i l’angle d’una fotografia pot transmetre’ns o indicar-nos una cosa o una altre. 

Per exemple, aquesta és una de les imatges que vaig realitzar per a l’activitat que ens va proposar la Maria Elena:

Home de massapà: pla general - angle contrapicat
Aquesta fotografia de l’home de massapà, està feta des d’un pla general i un angle contrapicat.  Com podem veure, la imatge ens transmet sensació de poder, es veu a la figura gran i poderosa, encara que faci gràcia pel niño. Crec que aquesta fotografia és el clar exemple de com l’angle contrapicat sumat al pla general de la figura transmeten un aire de superioritat. 

Des del meu parer, crec que l’expressivitat que dóna la imatge depèn, i molt, de la seva composició. Amb això vull dir que en funció de com situem la figura de la nostra fotografia, donarà una sensació o un altre (inestabilitat, atracció...) i, fins i tot, podem aconseguir donar més o menys importància a la figura. Per exemple, l’home de massapà si estigués darrere d’un altre objecte no tindria gaire importància, però al estar a prop sí que dóna sensació d’importància.  

Però, dins d’aquesta composició cal tenir en compte els enquadres i els angles de la fotografia, ja que d’ells també derivarà atribuir un significat o un altre a la imatge. Tenim el clar exemple de l’home massapà que, com que l’angle és contrapicat ens dona sensació que la figura és gran important i, per això, té poder. 
Finalment dir que l’activitat pràctica que ens ha proposat la Maria Elena, ens ha ajudat en la interiorització i comprensió de tots els continguts que fan referència a la fotografia. Així doncs, m’ha semblat molt interessant els aprenentatges obtinguts.

Si cliqueu AQUÍ us podreu baixar el document sobre els enquadres i angles que vaig fer a la classe de la Maria Elena, allà podreu veure molts més exemples del poder que té la fotografia. 

divendres, 23 de novembre del 2012

L'AVATAR: EL MEU JO VIRTUAL


Una de les activitats inicials que varem realitzar a les classes de la Maria Elena va ser crear un avatar que ens representés i aquí està la meva creació:
Jo pocoyitzada
Vaig escollir fer-me un Pocoyo perquè em va fer molta gràcia poder "transformar-me" en un personatge molt típic al món infantil. L’avatar el vaig fer amb aspectes físics semblants als meus i amb alguns aspectes que em caracteritzen com a mestra. Per exemple, el somriure que li vaig posar és perquè em considero una persona molt alegre amb els infants i, un altre aspecte és el vestit del meu avatar: una fada, ja que a la vegada que començo a ser més madura no puc evitar treure la meva part més infantil.

Per elaborar aquest avatar vaig fer servir la següent pàgina http://www.pocoyize.com/. En aquest apartat crec que els meus coneixements no han ampliat gaire, ja que des de fa molt que conec diverses pàgines per poder elaborar el meu propi avar. Tot i així crec que és divertit haver començat a fer una activitat així, perquè si volem alfabetitzar als nostres alumnes no estaria malament que comencéssim creant-nos tots uns avatars nostres. La Maria Elena ens l’ha ensenyat com un recurs que també podem aportar per a les nostres classes i, abans, potser no hauria caigut en poder-ho incloure però ara crec que l’avar és un recurs molt simple amb molt bones oportunitats per a l’aprenentatge, ja que no tan sols ens podem identificar amb ell (que ja és molt important), sinó que podem treballar diferents continguts escolars a partir d’ell. 

dijous, 22 de novembre del 2012

QUÈ ÉS L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL ?



Si aquest bloc conté diferents aprenentatges que he adquirit relacionats amb la digitalització, seria interessants que expliqués què entenc per alfabetització digital. 

Bé, com tots sabem l’alfabetització fa referència a l’habilitat de poder comunicar-se, normalment associat al fet de saber llegir o escriure. Per tant, l’alfabetització digital és l’habilitat per poder entendre, analitzar o comunicar-se utilitzant la tecnologia digital. Hem d’evitar que existeixin analfabets digitals, és a dir, persones que no estiguin preparades per desenvolupar-se autònomament en la nova societat de la informació perquè no disposen de coneixements, encara que siguin bàsics, dels recursos digitals. 

Al principi pensem que tots tenim coneixement sobre les eines, programes, dispositius que ens posa a l’abast l’era digital, però cal recordar que fa uns anys aquestes noves tecnologies no eren tan presents a la nostra societat i que molts de nosaltres no vam créixer amb elles. La idea és que hem d’ensenyar als infants, des de ben petits, a utilitzar els recursos tecnològics dels quals disposem com a ajuda als seus aprenentatges. D’aquí a que hem d’alfabetitzar digitalment als nostres petits: els hem d’ensenyar que existeixen unes tecnologies, que vulguin avançar i millorar els coneixements que tinguin sobre aquestes...