Aquest bloc forma part de l’assignatura Alfabetització Digital del grup 2A. En aquesta web trobareu tot un seguit de reflexions i comentaris sobre les activitats que més m’han marcat a nivell personal i professional i amb les quals he adquirit i construït diversos coneixements relacionats amb el món digital. COMENCEM!
El Moodle és un entorn virtual que facilita l’aprenentatge cooperatiu entre alumnes, ja que permet que aquests comparteixin informació, s’ajudin entre ells, es donin suport... Personalment, ja havia tingut contacte anteriorment amb aquest tipus d’entorn virtual Moodle perquè abans de la Universitat vaig fer un Grau Superior i disposàvem d’aquesta plataforma virtual per aprendre. Per aquest motiu, quan vaig arribar a la Universitat ja sabia com funcionava aquest recurs, tot i així ara cada dia vaig aprenent més coses.
L’última sessió d’Alfabetització amb l’Eduard vam aprendre com crear un entorn Moodle a través de la pàgina MILAULAS. Personalment, vaig crear aquest entorn virtual com fent el paper d’una mestra d’Educació Infantil de la classe de P5 i, a partir d’aquí, vaig crear dos temes de treball i allà vaig penjar diferents activitats per tal que els meus “alumnes” les poguessin fer. Les activitats que vaig posar va ser un JClic (el que vaig fer amb la meva companya sobre els animals), sopa de lletres, URL de pàgines, tasques simples... i, un cop fetes pels alumnes, les podia avaluar.
Aquesta es una captura de com és el meu Moodle de pràctiques:
El meu primer Moodle
Feu clic a sobre de la fotografia per tal que es vegi més gran, a més, si cliquem AQUI anirem directament al meu Moodle, però cal dir que primer ens hem de registrar a la pàgina.
La veritat és que m’ha agradat molt realitzar el meu Moodle. Primerament, a l’hora de crear-lo va ser una mica estressant, perquè no sabia ben bé quins passos seguir i la meva companya i jo ens perdíem. Tot i així, ja he comentat a entrades anteriors, que sóc una persona que m’agrada molt experimentar amb les noves tecnologies i, per això, vaig estar “tafanejant” el Moodle per poder-lo dissenyar al meu gust. I, certament, em va agradar molt el resultat final.
Crec que és indispensable que se’ns formi des de la carrera a poder crear i utilitzar entorns virtuals cooperatius, ja que suposen una eina molt útil per a nosaltres com a futures mestres.
El Moodle ens pot servir per poder compartir informació tant amb les famílies com amb els alumnes, en funció de l’edat que tinguin. Podem posar calendaris sobre els pròxims esdeveniments, els deures que els nens i nenes tenen, fòrum on els pares poden participar i donar la seva opinió... És a dir, que permet que l’escola i la família estiguin ben comunicades i que aquestes últimes coneguin com es desenvolupa un dia a l’aula.
Així doncs, penso que aquesta sessió ha estat molt profitosa perquè hem aprés a utilitzar un nou recurs informàtic: el Moodle. I no tan sols a utilitzar-lo i a dissenyar-lo, sinó que he entès la importància que té aquest per a l’aprenentatge dels alumnes i per a la comunicació entre l’escola i a família. Crec que l’experiència amb el Moodle ens ha ajudat a adquirir aquest valor educatiu.
Les Google Apps són unes aplicacions associades al compte de Gmail a partir de les quals podem realitzar formularis, elaborar textos de manera col·lectiva i online...
Una de les sessions que varem fer d’Alfabetització Digital, l’Eduard ens va ensenyar les Google Apps. Certament, mai abans les havia utilitzades, però sí que n’havia sentit a parlar, sobretot de l’aplicació per poder crear textos entre diverses persones de manera online.
L’Eduard, per tal de familiaritzar-nos amb elles, ens va enviar al nostre compte Gmail dos links. Al primer, apareixia una graella i havíem de posar tots els nostre nom, color i número preferit i el nom del grup classe. Al segon, apareixia un document amb el títol “L’escola del futur” i havíem de seguir la història que hi havia escrita. A més, també havíem d’incloure una fotografia per complementar el text que hi havia escrit. Certament, era molt graciós anar escrivint la història mentre alguna persona es ficava per mig i continuava ell la història.
La finalitat d’aquestes dues activitats era que poguéssim veure com els documents que anàvem fent, canviaven a mesura que les altres persones també escrivien quelcom. Com que són aplicacions online, ens permetin escriure un text en un document mentre una altra persona, que també estava invitada, escrivia també al mateix document.
L’última activitat a realitzar va ser l’elaboració d’un formulari a través de l’aplicació de Google Drive. Si cliquem AQUI podrem veure el formulari que vaig realitzar sobre l’assignatura d’Alfabetització Digital.
Aquesta enquesta havia de contenir entre 8 o 10 preguntes sobre la reflexió de l’assignatura i s’havia d’enviar a quatre persones. El formulari el podíem enviar per visualitzar o bé per editar, això volia dir que si enviava per visualitzar la persona només podia completar el formulari sense l’opció de poder-lo canviar. No tan sols havia d’enviar el meu formulari, sinó que també havia de respondre a les altres enquestes que m’havien enviat quatre companyes de classe. Ha estat molt interessant poder reflexionar sobre aspectes de l’assignatura i poder compartir-lo amb les meves companyes.
La realització d’aquesta activitat m’ha ajudat a valorar l’ús de les aplicacions de Google, ja que no havia treballat amb elles mai. Crec que, com a futura mestra, és molt útil aquestes aplicacions ja que les podem utilitzar per fer petites enquestes als familiars sobre determinades astivitats que es realitzen a l’escola.
Sabem què és la tipografia? La tipografia és l’ofici que tracta el tema de les lletres, números i símbols d’un text, tals com el seu disseny, la seva forma... Però la idea és que la podem utilitzar amb altres finalitats...
La tipografia reforça el missatge
o és el missatge en si mateix.
Molts cartells publicitaris i altres elements que veiem a la nostra vida quotidiana utilitzen la tipografia com a eina per transmetre un missatge. A partir d’aquesta sessió he après que la tipografia pot donar aquests missatges ja sigui utilitzant-la per reforçar el mateix o bé utilitzant la mateixa lletra per construir un disseny o una il·lustració. Tot i així, encara que estigui molt habituada a veure aquests exemples, he de dir que mai m’havia parat a pensar en la importància que té la tipografia.
Crec que és molt important observar l’ús que es fa d’un tipus de lletra o un altre, ja que marcarà la diferència i reforçarà un missatge.
L’últim exercici realitzat amb la Maria Elena tractava sobre això mateix, havíem d’utilitzar la tipografia per a donar un missatge concret. Així doncs, la meva companya i jo varem decidir utilitzar els elements de les lletres per construir una il·lustració, en el nostre cas vam crear la silueta d’una girafa i aquest va ser el resultat:
Els elements de la tipografia
construeixen la imatge de la girafa
Per a elaborar la imatge tipogràfica varem utilitzar el programa PhotoShop. Primer, varem posar un fons blanc i, en ell, vam copiar diverses vegades la paraula girafa. A continuació, vam obrir un altre document en el qual vam posar la imatge d’una girafa i, utilitzant l’eina llaç magnètic, vam bordejar la silueta de la girafa, després vam clicar a Selecció, Invertir. D’aquesta manera ens va quedar el fons blanc seleccionat i només vam haver de desplaçar-lo a la primera imatge.
Gràcies a aquesta activitat he après el valor que té la lletra a l’hora de donar missatges i que si aquesta tipografia no és llegible no s’arribarà a transmetre el missatge perquè no ho podrem llegir correctament.
A la primera classe amb la Maria Elena ens va proposar realitzar un conte a partir de l’ús de senyals i/o símbols. La meva companya i jo varem desenvolupar la següent història:
La història es titula: “Història d’una vida” i tracta sobre una dona que se sentia molt sola, que sempre era al seu llit i les hores se li passaven... Gràcies a una trucada d’una vella amiga va fer que s’adonés de com estava vivint. Així que va anar amb les seves amigues a prendre un cafè i a fer petar la xerrada. De cop i volta, entre tota la gentada que hi havia al bar, es va ficar en un noi que li somreia molt tendrament. Va sorgir l’amor entre tots dos. La dona ja no se sentia sola i poca cosa, ell li omplia totes les seves carències. El seu amor fa ver que engendressin un nen ben plantat. El fill va continuar creixent i creixent i, quan tenia 7 anys va succeir un accident. El pare acompanyava al seu nen al col·legi i, amb les presses que anaven no es van adonar que un cotxe, que conduïa molt ràpid, no va cedir el pas als vianants amb tanta mala sort que va atropellar al fill... Després d’uns dies recuperant-se a l’hospital, les males notícies van arribar quan li van dir que el fill no podria caminar més. Tot i així, el fill no es va rendir i va conèixer molta més gent que tenia la mateixa paràlisi que ell. Finalment, va aconseguir poder arribar tant alt que va guanyar el campionat de bàsquet de les olimpíades paraolímpiques.
Gràcies a l’elaboració d’aquesta història, he après la importància que tenen els símbols i les senyals en la nostra comunicació, ja que a vegades les nostres paraules sobren i només amb imatges podem representar el que volem dir. Les imatges tenen molt contingut i per això, podem arribar a crear històries a partir d’elles. El fet que un conte no tingui text, sinó només imatges permet que s’afavoreixi la imaginació de les persones, ja que intentarem donar un significat a allò que els nostres ulls capten.
Aquesta activitat m’ha fet pensar en la importància de mostrar als infants contes que només continguin imatges, perquè ells quan són molt petits encara no saben llegir, però tenen la capacitat de poder entendre les imatges. A partir d’aquests contes sense text, els infants poden desenvolupar la seva capacitat d’imaginació i fantasia, ja que seran capaços de crear la seva pròpia història a través de les imatges que veuran.
Tota persona treballadora ha de tenir una sèrie de competències en relació amb el treball que està desenvolupant. És evident, doncs, que un/a professional de l’educació ha de disposar d’una sèrie competències que li permetin aprendre, treballar i viure amb èxit en una societat.
El mestre és la persona encarregada d’ajudar als alumnes a adquirir una sèrie de capacitats per arribar a ser persones responsables, cíviques, amb valors, amb coneixements... D’aquí la importància que aquests tingui unes competències.
Gràcies a l’article que varem llegir a la classe amb la Nati (Unesco, Estàndards de competències per als docents) i les reflexions que vaig fer amb el meu grup de treball vam destacar les competències que havia de tenir una bona mestra en relació amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Les meves companyes i jo vam elaborar un mapa conceptual estructurat en els cinc elements del sistema educatiu on la pròpia mestra ha de tenir unes bones habilitats.
Resum del mapa conceptual
sobre les competències del mestre
I és que, les noves tecnologies (TIC) requereixen que els professors desenvolupin unes noves funcions en relació a la pedagogia, l’organització i l’administració, el pla d’estudis i l’ús de les TIC. A mode de resum, vaig arribar a les conclusions següents sobre les competències digitals que ha de tenir un bon mestre per a l'alfabetització digital:
Aplicar les TIC com a mètode de treball (tant en grup com de forma individual) cosa que implica utilitzar la tecnologia digital en diverses activitats que es desenvolupin a l'aula.
Utilitzar les TIC de manera global i, per tant, integrar-les a totes les assignatures.
Facilitar diversos recursos TIC que permetin als infants conèixer les diferents formes de treball amb aquestes. No utilitzar sempre els mateixos mitjans i entorns virtuals.
Promoure un pla d’estudis basat en l’ús de les TIC com a forma per a millorar l’aprenentatge dels alumnes. L'escola ha d'entendre que les noves tecnologies són un avenç.
Ensenyar als infants entorns virtuals i mitjans digitals útils per al seu aprenentatge.
Promoure una actitud oberta cap als canvis que proposa la nostra societat de la informació.
Transmetre a les famílies la importància del treball amb les TIC.
Tot això serà important per poder transmetre-ho als alumnes, però també als altres professionals que participen en l’activitat educativa.
Si cliqueu AQUÍ podreu descarregar-vos el resum que varem fer les meves companyes i jo sobre les competències digitals que ha de tenir la mestra, a més de poder veure el mapa conceptual elaborat.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han de ser incorporades al currículum d’Educació Infantil, ja que seran una nova forma de la pràctica educativa.
L’etapa d’Educació Infantil intenta afavorir el desenvolupament global de tots els àmbits dels infants (afectiu, motor, social, cognitiu, moral, comunicatiu i funcional) durant tota aquesta etapa educativa. En relació amb aquest fet, el currículum recull els continguts, les capacitats, les àrees de desenvolupament, els objectius... que treballa l’Educació Infantil.
Nena fent un JClic
a una pissarra digital
Després de la reflexió que vam fer amb la Nati sobre la preparació de la nostra escola en la utilització de les TIC i que he esmentat a l’entrada les TIC a l’escola, he entès com és d’important que la incorporació d’aquestes es faci d’una manera global. I és que, en el cas de la meva escola destinàvem algunes hores per anar a l’aula d’informàtica, però realment el que és important és que les TIC siguin presents en la vida escolars dels nens i s’utilitzin en totes les assignatures que s’imparteixen a les aules i, per tant, esdevinguin una nova metodologia de treball per a les mestres. És per això, que les TIC han d’estar i hi són al Currículum d’Educació Infantil. Les pròpies mestres hem de saber educar als nens donant especial importància a tots els contextos en què es poden utilitzar aquestes noves tecnologies.
A una de les sessions amb la Nati, vam treballar el Currículum d’Infantil a partir de l’anàlisi d’una activitat. El recurs que la meva companya i jo vam escollir va ser un que es deia “Un món ple de formes geomètriques”. Si cliquem a sobre de l'enllaç ens podrem descarregar aquest JClic.
Aquesta activitat està realitzada a partir de l’aplicació JClic i conté tot un seguit d’activitats que ens permeten treballar amb els infants les diferents formes geomètriques en els àmbit més pròxims de la seva vida quotidiana (escola, casa i carrer).
Els infants escullen què volen tractar
A partir d’aquest anàlisi vam veure que es podien treballar dues àrees del currículum: la descoberta de l’entorn i la comunicació i llenguatge.
La primera àrea (Descoberta de l’entorn) es desenvolupa en el moment en què els nens descobreixen les formes geomètriques que envolten la seva vida quotidiana (escola, carrer i casa) i, per tant, faran un aprenentatge significatiu perquè contextualitzaran els continguts treballats.
La segona àrea (Comunicació i llenguatge) es treballa perquè amb aquest tipus d'activitats desenvolupem el seu llenguatge matemàtic (aprenen formes geomètriques bàsiques i les associen al seu entorn proper), el seu llenguatge oral (dialoguen entre ells les solucions a l'activitat) i, per últim, el llenguatge escrit (els infants escriuen a l'activitat del JClic). A més d'això, podem dir que l'infant desenvolupa el seu llenguatge digital, perquè al treballar amb un mitjà digital, l'ordinador, estem fent que aprengui noves estratègies per aprendre i, també, aprèn a partir d'un entorn virtual com és el JClic. Per tant, estem afavorint que els nostres alumnes es familiaritzin i entenguin el funcionament de les noves tecnologies.
A més, també vam poder analitzar les capacitats que es treballaven amb aquesta activitat determinada. Es tractaven, doncs:
La capacitat d’aprendre a pensar i comunicar, ja que s’intenta que els infants puguin emprar els diferents llenguatges (oral, escrit, matemàtic i digital).
La capacitat d’aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, perquè els alumnes descobriran i exploraran el seu entorn immediat.
Aquesta activitat m’ha permès saber relacionar el currículum d’ Educació Infantil amb una activitat informàtica. Abans, quan feia el Cicle d’Educació Infantil, ja vaig fer moltes relacions d’activitats amb el currículum, però mai havia tractat tan a fons el tema de les TIC i crec, que el fet d’analitzar una activitat que tu mateixa esculls m’ha ajudat a entendre el valor de les noves tecnologies a l’escola d’avui en dia.
Com ja he explicat a la reflexió de les TIC, què són, les noves tecnologies de la informació i la comunicació són presents a la nostra societat i ens han permès un gran avenç a l’hora de comunicar-nos amb els altres. L’escola ha d’educar als alumnes acord a la situació que hi ha a la societat del moment i, com és evident, les TIC forment part d’aquesta.
A partir de la sessió amb la Nati sobre la incorporació de les TIC a l’escola, he après que aquestes han esdevingut un gran canvi en el model escolar: dinàmiques, organització, metodologia... Si l’educació es va adaptant als fets que van sorgint a la nostra societat, serà imprescindible que introduïm les TIC a les pràctiques docents de la nostra aula. I és que, Les mestres hem de contextualitzar els aprenentatges, de manera que haurem d’ensenyar als petits a tenir presents les TIC. És evident que ells ja formaran part del món digital, però nosaltres les mestres hem de saber transmetre’ls l’ús didàctic de les tecnologies, així els ajudarem a valorar-les com material educatiu.
Des del meu punt de vista, la incorporació de les TIC a l’escola representa un gran esforç per a l’aprenentatge i l’adquisició de noves habilitats (tant en mestres com en alumnes). Com a mestres he de deixar de banda el model tradicional de l’ensenyament i passar cap a un model constructivista recolzat i millorat per les noves tecnologies de la comunicació i la informació.
Quan vaig fer la reflexió sobre les TIC a la meva escola em vaig adonar que, anys enrere, quan jo tenia 9 - 10 anys i anava a primària les noves tecnologies encara no eren tan presents a l’escola com actualment. Me’n recordo que a l’escola hi havia una aula d’informàtica per a tots els alumnes i destinàvem algunes de les classes per anar allà a utilitzar els ordinadors. No n’hi havia molts i ens havíem de posar en parelles per utilitzar-los. Com és evident, ara tot això ha canviat i els ordinadors són una eina fonamental que hi ha a l’escola i amb els quals els nens i nenes practiquen quasi cada dia. En canvi, com he dit, jo només hi anava alguns dies perquè destinàvem unes poques hores de classe per anar-hi o bé teníem classe d’informàtica, que només era una hora a la setmana. A més, també utilitzàvem programes informàtics com el Clic o Internet. Per una banda, me’n recordo que fèiem servir el Clic per fer activitats relacionades amb l’assignatura, per exemple si anàvem des de la classe de Naturals fèiem Clics relacionats amb continguts que estàvem fent a classe. Per altra banda, pel que fa a Internet, entràvem bàsicament a pàgines relacionades amb l’educació, sobretot utilitzàvem el edu365.com on hi havia diferents activitats per avaluar-nos o jocs interactius. Alhora, també utilitzàvem programes com el WordPad, per fer dictats a classe de llengua, o l’ Excel per fer l’horari de classe.
Segons el que he après a les classes d’Alfabetització Digital, he arribat a la conclusió que les TIC poden arribar a millorar el rendiment acadèmic dels infants, ja que suposen per a ells unes eines motivadores i que els criden l’atenció.
Actualment, a ningú ens sorprèn que ens puguem comunicar amb altres persones que viuen lluny de nosaltres, veure un capítol d’una sèrie en diferit o treballar amb altres companys cadascú a casa seva. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les que han permès aquesta evolució tan gran a la nostra societat, però que estem tan acostumats a elles que no ens adonem de la gran transformació que han generat a la nostra vida quotidiana.
Fa temps que es parla del concepte de les TIC, però encara que tothom sapiguem a què ens estem referint, crec que ens podríem adonar d’aspectes molt interessants sobre l’essència de les TIC. A grans trets, les TIC són tot aquell conjunt d’elements que s’utilitzen pel tractament i la transmissió d’informació.
Però, com he dit, quina és la gran novetat que he après? A la primera classe amb la Nati varem estar reflexionant sobre les TIC que la nostra escola tenia quan anàvem a Primària i quins usos, didàctics o no, tenien aquestes. Gràcies al que vam estar parlant durant aquesta sessió vaig aprendre que les TIC són un recurs adient tant per a mestres com per a alumnes: per una banda, els mestres utilitzen les TIC com a recurs educatiu per a ensenyar continguts, exemplificar conceptes, ensenyar a reproduir textos... i, per altra banda, els infants els utilitzen per ampliar els seus coneixements en relació amb els conceptes que treballen a classe i, a més, com a forma d’alfabetitzar-se digitalment. Però aquí no acaba el meu aprenentatge, el que més em va sorprendre i agradar d’aquesta sessió va ser que, personalment, des de sempre he pensat que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació agrupaven tots aquells elements relacionats amb la tecnologia més informàtica com: ordinadors, tablets, pissarres digitals... però no és així, la paraula TIC engloba molts més instruments que, al estar acostumada a ells no els he vist com a una nova tecnologia. Així doncs, els micròfons, les impressores, els bolígrafs, el megàfon, la calculadora... són recursos TIC.
A la reflexió que varem fer sobre les TIC que s’utilitzaven a la nostra escola, jo només vaig fer referència de la televisió, els ordinadors i Internet, però no sabia que instruments tan quotidians com el timbre de l’escola, el radiocassete o les càmeres de fotos d’aquell temps podien considerar-se, també, TIC.
Per tant, he après que les TIC van molt més enllà d’allò que, en un principi, m’imaginava, ja que fan referència a totes aquelles eines que ens han permès facilitar i millorar la nostra comunicació al llarg del temps.
A les sessions que hem realitzat amb la Maria Elena he après a utilitzar diferents programes informàtics, els quals podré fer servir tant a la meva vida personal com a l’àmbit professional. Aquests programes informàtics són: PhotoShop, Gimp, MovieMaker i Inskape. Entre tots aquests, només havia treballat amb el PhotoShop i el MovieMaker, però he adquirit noves funcions i noves utilitats.
ADOBE PHOTOSHOP I GIMP
A les classes amb la Maria Elena varem fer una activitat on havíem de crear una imatge simètrica de nosaltres mateixos. Per realitzar-la podíem utilitzar el PhotoShop, o bé el Gimp. La meva companya i jo vam preferir utilitzar el Photoshop, perquè el coneixíem més.
La veritat és que abans que la Maria Elena ens ensenyés l’ús del PhotoShop,ja l’havia utilitzat moltes vegades per retocar fotografies, sobretot. Tot i així, crec que ha estat interessant fer-lo servir a classe, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre aquest programa i ensenyar-me altres procediments per realitzar una tasca.
Durant aquesta sessió vaig elaborar una imatge simètrica de mi mateixa i aquest va ser el resultat:
Qui sóc?
Abans que la Maria Elena expliqués quins passos havíem de seguir per elaborar la fotografia, jo ja sabia què podia fer per crear-la. Per tant, vaig començar a retallar la imatge, voltejar-la horitzontalment... Però, seguidament, la Maria Elena va explicar el procediment que havíem de seguir la classe en general, així que vaig seguir els passos indicats. Això em va permetre entendre que hi havia més d’un mètode per arribar a la mateixa solució, de manera que vaig aprendre un altre procediment per elaborar aquesta fotografia.
WINDOWS MOVIE MAKER
El Movie Maker és un programa de Windows que permet crear els nostres propis vídeos a partir de fotografies, textos o d’altres vídeos.
Va haver-hi una sessió que la vam dedicar a treballar amb aquest programa: havíem d’ajuntar dotze fotografies al Movie Maker de manera que, a l’hora de reproduir-lo, semblés una pel·lícula. La meva companya i jo vam fer una seqüència de quinze fotografies de dues noies que semblava que s’estiguessin barallant i, una vegada afegides al Movie Maker, vam posar la música i el text adient per a la representació. I aquest va ser el resultat:
Com es pot veure, vam haver de repetir les fotografies perquè si no la reproducció de la pel·lícula era molt curta.
Des del meu punt de vista, a la sessió no vaig aprendre gaires coses, perquè aquest programa és molt bàsic i quasi bé tothom ho ha utilitzat a casa seva. Malgrat això, la Maria Elena ens ensenyava com ho podíem perfeccionar per tal que les fotografies anessin apareixent molt ràpid i semblés, encara més, un vídeo.
INSKAPE
Mai havia escoltat el nom d’aquest programa, però gràcies a la Maria Elena he pogut ampliar el meu ventall de recursos per poder crear activitats pels infants. Durant aquesta sessió vam realitzar un Tangram a través de l’Inskape i, crec, que es poden fer moltes activitats més perquè es tracta d’un programa senzill on els infants poden aprendre les formes geomètriques bàsiques, descompondre-les... És a dir, que no només crec que serveixi de recurs per a les mestres, sinó que pot ser un programa de fàcil utilització per als alumnes (tenint en compte l’edat d’aquest). Tot seguit, a les fotografies podem veure les creacions que vam fer la meva companya i jo amb l'Inskape:
Figura gos tangram
Figura espelma tangram
Després d’explicar l’experiència amb tots aquests programes, penso que aquestes sessions amb la Maria Elena han estat molt entretingudes. Per una banda, crec que aquests programes d’edició d’imatges són un gran recurs per a mi, una futura mestra per tal d’afavorir la creació d’activitats i altres recursos didàctics per als meus futurs alumnes. I és que, quan es proposen activitats o quan creem un material didàctica per als infants, és important que el producte creat sigui atractiu i motivador per als nens i crec que el treball amb el PhotoShop, MovieMaker o Inskape ens permetrà elaborar aquests materials didàctics. Per exemple, si estem creant un JClic i fem una activitat d’associació, si coneixem bé el PhotoShop podrem canviar la mida de la imatge de manera que totes tinguin la mateixa a l’activitat del JClic, ja que és molt atractiu visualment que la quadricula estigui plena d’imatges alineades i de la mateixa grandària.
Per una altra banda i des de la meva perspectiva personal, penso que treballar aquests tres programes m’ha permès conèixer diversos recursos per retocar imatges i per fer les meves pròpies creacions. Personalment, aquests tipus de programes m’agraden molt i m’interessa el seu funcionament, per això crec que les classes amb la Maria Elena han estat molt interessants i no només m’he divertit, sinó que he après nous mètodes de funcionament d’aquests programes.
El dia 19 d’octubre l’Eduard ens va oferir la possibilitat de poder assistir a una conferència que feia en Francesc Busquets, conegut per crear el programa JClic, però que també gestiona altres projectes relacionats amb altres entorns virtuals.
Gràcies a aquesta conferència he pogut reflexionar i arribar a la conclusió que el JCLic, com a recurs didàctic, representaria un gran aprenentatge i l’adquisició de noves habilitats que requereix la societat actual, ja que cal recordar que estem dins d’una societat de la informació i la comunicació on les eines tecnològiques formen part de la nostra vida quotidiana. Des del meu punt de vista, crec que el programa JClic és un recurs adient per poder treballar a l’escola i suposa una alternativa per a l’activitat docent. La mestra disposa d’un nou recurs que pot oferir als seus alumnes per tal d’ensenyar i transmetre els continguts del currículum d’infantil, ja que amb l’ajuda de l’aplicació del JClic pot arribar a crear activitats diverses tractant els continguts que es treballen a les sessions de classe, tot això aplicant una metodologia per portar a terme la seqüència d’activitats que conformen el JClic. Alhora, també és de gran utilitat per tal que les mestres es familiaritzin amb recursos didàctics més tecnològics i practiquin amb les noves tecnologies. El JClic té un programa que es diu JClic reports que permet recollir els resultats obtinguts pels alumnes en realitzar les activitats dels projectes d’aquesta aplicació, de manera que la mestre ja té registrats els resultats que tenen els infants.
A més, no tan sols ajuda a les mestres sinó que l’aplicació JClic permet que els infants es familiaritzin amb un mitjà digital com l’ordinador i, per tant, com a mestres podem avaluar les competències digitals que tenen els nostres infants quan observem com treballen amb l’ordinador i el JClic. A més, els hi permet aprendre d’una manera lúdica i diferent a les altres. La mestra pot arribar a avaluar els coneixements i competències adquirides pels seus alumnes perquè, com he esmentat abans, amb el JClic podem realitzar activitats de molts temes diferents de manera que podrem observar i valorar com són els aprenentatges dels infants en els seus diferents àmbits de desenvolupament.
Finalment, adjunto una sèrie d'enllaços interessants sobre en Francesc Busquets i la feina que desenvolupa:
Ja des de petita a l’escola treballàvem amb el Clic, l’antecessor del JClic. Me’n recordo com tots els ordinadors tenien aquesta aplicació i m’encantava poder fer activitats amb ella. Després de molt temps, a la universitat vam començar a treballar amb el JClic i la veritat que em va fer molta il·lusió perquè jo tenia l’experiència des de la vessant d’alumne, però ara amb l’Eduard amb poder posar-nos a la pell de les mestres i crear el nostre propi JClic.
Però, què és el JClic?
Logo del JClic
El JClic és un entorn virtual ideat per a l’àmbit educatiu i que està format per tot un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per crear, realitzar i avaluar activitats educatives multimèdia. Aquestes activitats no es presenten soles, sinó que van empaquetades en un projecte, el qual està format per un conjunt d’activitats tipus: trencaclosques, jocs de memòria, associacions, exercicis de text, mots encreuats... És una aplicació de programari lliure que funciona amb diversos sistemes operatius.
El primer JClic que varem realitzar la meva companya Lidia i jo va ser un JClic sobre en Doraemon utilitzant l’aplicació JClic autor que permet crear i modificar projectes de JClic. En aquest primer vam fer una activitat de sopa de lletres i un altre d’un trencaclosques, totes dues bastant simples. Però la segona creació del projecte JClic encara ho vam fer més complexa, ja que vam canviar els missatges que apareixien a cada activitat, el tipus de lletra, els sons que se sentien, els fons que hi apareixien... i a més, vam realitzar més activitats que en el primer model de JClic i més treballades encara. Des de la meva experiència em va resultar una activitat molt profitosa, perquè desconeixia que es poguessin crear JClic o com es podien crear. Sóc una persona a qui li agrada les noves tecnologies i em va agradar molt poder fer activitats a partir d’una eina tan pràctica com és el JClic. La veritat que no em va costar fer les activitats perquè de seguida vaig començar a investigar i a experimentar amb totes les opcions que hi apareixien, així que vaig anar aprenent com funcionava l’aplicació.
1era creació:
Activitat trencaclosques Doraemon
2ona creació:
Activitat d'associació d'animals
A continuació, podeu jugar amb els JClic's que us he comentat anteriorment. El primer que hi ha és el den Doraemon i, el segon, els animals de la granja del Miquelet. Animeu-vos a jugar!
En una de les classes amb la Maria Elena vam estar tractant el tema de la composició de les imatges: els enquadres i els angles. Encara que no ho sembli, el pla i l’angle d’una fotografia pot transmetre’ns o indicar-nos una cosa o una altre.
Per exemple, aquesta és una de les imatges que vaig realitzar per a l’activitat que ens va proposar la Maria Elena:
Home de massapà: pla general - angle contrapicat
Aquesta fotografia de l’home de massapà, està feta des d’un pla general i un angle contrapicat. Com podem veure, la imatge ens transmet sensació de poder, es veu a la figura gran i poderosa, encara que faci gràcia pel niño. Crec que aquesta fotografia és el clar exemple de com l’angle contrapicat sumat al pla general de la figura transmeten un aire de superioritat.
Des del meu parer, crec que l’expressivitat que dóna la imatge depèn, i molt, de la seva composició. Amb això vull dir que en funció de com situem la figura de la nostra fotografia, donarà una sensació o un altre (inestabilitat, atracció...) i, fins i tot, podem aconseguir donar més o menys importància a la figura. Per exemple, l’home de massapà si estigués darrere d’un altre objecte no tindria gaire importància, però al estar a prop sí que dóna sensació d’importància.
Però, dins d’aquesta composició cal tenir en compte els enquadres i els angles de la fotografia, ja que d’ells també derivarà atribuir un significat o un altre a la imatge. Tenim el clar exemple de l’home massapà que, com que l’angle és contrapicat ens dona sensació que la figura és gran important i, per això, té poder.
Finalment dir que l’activitat pràctica que ens ha proposat la Maria Elena, ens ha ajudat en la interiorització i comprensió de tots els continguts que fan referència a la fotografia. Així doncs, m’ha semblat molt interessant els aprenentatges obtinguts.
Si cliqueu AQUÍ us podreu baixar el document sobre els enquadres i angles que vaig fer a la classe de la Maria Elena, allà podreu veure molts més exemples del poder que té la fotografia.
Una de les activitats inicials que varem realitzar a les classes de la Maria Elena va ser crear un avatar que ens representés i aquí està la meva creació:
Jo pocoyitzada
Vaig escollir fer-me un Pocoyo perquè em va fer molta gràcia poder "transformar-me" en un personatge molt típic al món infantil. L’avatar el vaig fer amb aspectes físics semblants als meus i amb alguns aspectes que em caracteritzen com a mestra. Per exemple, el somriure que li vaig posar és perquè em considero una persona molt alegre amb els infants i, un altre aspecte és el vestit del meu avatar: una fada, ja que a la vegada que començo a ser més madura no puc evitar treure la meva part més infantil.
Per elaborar aquest avatar vaig fer servir la següent pàgina http://www.pocoyize.com/. En aquest apartat crec que els meus coneixements no han ampliat gaire, ja que des de fa molt que conec diverses pàgines per poder elaborar el meu propi avar. Tot i així crec que és divertit haver començat a fer una activitat així, perquè si volem alfabetitzar als nostres alumnes no estaria malament que comencéssim creant-nos tots uns avatars nostres. La Maria Elena ens l’ha ensenyat com un recurs que també podem aportar per a les nostres classes i, abans, potser no hauria caigut en poder-ho incloure però ara crec que l’avar és un recurs molt simple amb molt bones oportunitats per a l’aprenentatge, ja que no tan sols ens podem identificar amb ell (que ja és molt important), sinó que podem treballar diferents continguts escolars a partir d’ell.
Actualment ens trobem dins d’una societat que està envoltada de noves tecnologies i és perquè som en una època on aquestes formen part de molts dels àmbits de la nostra vida quotidiana: la salut, el treball, les relacions interpersonals i, en un àmbit que a mi em pertoca que és l’educació. Es per això que les escoles d’avui en dia compten amb entorns virtuals i mitjans per al procés d’ensenyament - aprenentatge. A les classes de l’Eduard vaig aprendre que tot són noves tecnologies sí, però que hem de distingir entre els entorns i els mitjans.
Per una banda, els mitjans digitals són, per exemple les pissarres digitals, els softwares lliures, els ordinadors, els canós de projecció i, per altra banda, els entorns virtuals són aplicacions, espais o serveis informàtics per facilitar la comunicació pedagògica entre els participants del procés d’ensenyament i aprenentatge (alumne – professor) en un entorn web. Els entorns virtuals els fem servir a partir de mitjans digitals, és a dir, no podem fer servir l’aplicació JClic sense l’ús d’un ordinador. Per tant, i com acabo d’avançar, alguns dels entorns virtuals que conec perquè hem parlat d’ells durant les classes és el programa JClic, la plataforma Moodel, les Wikis i els Blocs virtuals.
Nena utilitzant una pissarra digital
Entorn virtual moodle
A la primera imatge veiem una nena utilitzant una pissarra digital, per tant està utilitzant un mitja digital, en canvi, a la segona imatge veiem la plataforma Moodle que és un entorn virtual perquè és una aplicació web.
M’agradaria fer esment del recurs de la pissarra digital com a mètode de treball. Encara que no hagi utilitzat mai aquest recurs penso que és una oportunitat molt bona per apropar als infants a les noves tecnologies, ja que la mestra els pot ensenyar continguts escolars i, després, posar-los en pràctica a través del recurs de la pissarra digital, fomentant en els nens aprenentatges però a la vegada una experimentació amb les TIC com a forma d’enriquiment dels coneixements.
Ara, em centraré més en els entorns virtuals i a continuació adjuntaré un exemple d’una pàgina web d’un Bloc d’una escola, per tal que veiem com es poden elaborar aquests espais virtuals (què, com posar la informació, qui pot escriure...)
A partir de la sessió en què vam parlar sobre els entorns virtuals i dels aprenentatges que anem fent durant altres classes, he après que els entorns virtuals ens permeten augmentar les possibilitats de comunicació didàctica entre els membres de la comunitat educativa, ja que a partir per exemple d’un bloc els pares i els mestres poden estar en constant comunicació o bé, les mestres de cada classe poden conèixer les sessions que fan les altres a les classes. A més, els entorns virtuals també exerceixen una oportunitat per als mestres per poder treballar diferents àrees del currículum amb els infants, no tan sols a partir d’una classe sinó utilitzant recursos informàtics (Els nens i nenes poden treballar un tema a partir de JClic o bé per desenvolupar la seva comunicació digital poden explicar al Bloc què han fe a l’escola). Tot i això, és molt important que els/les mestres es formin en estratègies didàctiques de les TIC per poder donar varietat de recursos als alumnes i poder-los transmetre els nostres coneixements i una actitud oberta cap a l’ús de les noves tecnologies.
Si aquest bloc conté diferents aprenentatges que he adquirit relacionats amb la digitalització, seria interessants que expliqués què entenc per alfabetització digital.
Bé, com tots sabem l’alfabetització fa referència a l’habilitat de poder comunicar-se, normalment associat al fet de saber llegir o escriure. Per tant, l’alfabetització digital és l’habilitat per poder entendre, analitzar o comunicar-se utilitzant la tecnologia digital. Hem d’evitar que existeixin analfabets digitals, és a dir, persones que no estiguin preparades per desenvolupar-se autònomament en la nova societat de la informació perquè no disposen de coneixements, encara que siguin bàsics, dels recursos digitals.
Al principi pensem que tots tenim coneixement sobre les eines, programes, dispositius que ens posa a l’abast l’era digital, però cal recordar que fa uns anys aquestes noves tecnologies no eren tan presents a la nostra societat i que molts de nosaltres no vam créixer amb elles. La idea és que hem d’ensenyar als infants, des de ben petits, a utilitzar els recursos tecnològics dels quals disposem com a ajuda als seus aprenentatges. D’aquí a que hem d’alfabetitzar digitalment als nostres petits: els hem d’ensenyar que existeixen unes tecnologies, que vulguin avançar i millorar els coneixements que tinguin sobre aquestes...
